Al contraatac
Primer, les emergències
Maríaés mestra d'escola en un barri de la perifèria de Madrid. Un barri de treballadors dels d'abans, amb conveni, antiguitat, pagues i hores extres. Dels que van comprar pis i van donar estudis universitaris als fills. La classe mitjana espanyola, ¿se'n recorden? AMaríala conec des que va entrar per primera vegada en una aula amb les cames que li tremolaven. En aquests vint-i-tants anys ha vist passar un parell de generacions preocupades pels superherois de torn o el campament d'estiu, va rebre els fills dels primers immigrants, els va ensenyar espanyol i a canvi ella va aprendre paraules que ens sonaven raríssimes i ens remetien a uns altres mons, ha gestionat amb gràcia i més o menys fortuna alguns conflictes, l'he sentit queixar-se de la «mala criança» que donàvem als nostres nens, que als 8 anys pretenien anar al col·le amb el telèfon mòbil i amb tota classe de maquinetes.
Eren altres temps, és clar. Perquè ara explica una batalla ben diferent: «Pobresa,Pepa,pobresa. Al principi eren símptomes que havíem d'endevinar, perquè els pares ho vivien amb vergonya i disfressaven les carències. Però els nens ho canten tot: que ja no mengen iogurts, o que els caps de setmana dinen i sopen a casa dels avis, o que des de fa dos dies se'ls enhaanatla llum a casa. I ara els pares ja demanen directament per menjar. Són una minoria, és veritat, però no deixen de créixer i és com si de sobte tots haguessin perdut la vergonya».
¿Pot un país amb un producte interior brut per càpita que va dels 15.000 als 30.000 euros, segons la comunitat autònoma, consentir que hi hagi nens mal alimentats per falta de diners? Pot, perquè està passant, encara que sigui una minoria. Però la fortalesa moral i la decència d'una societat es mesuren per la seva capacitat per col·locar bé les prioritats bàsiques.
Les mesures d'Andalusia
S'haurà de seguir l'eficàcia i el grau de compliment de les mesures amb què la Junta d'Andalusia pretén intervenir en l'emergència social que vivim. Són les primeres mesures que surten del carril d'estretors pel qual circulem des de fa cinc anys. Primer va ser el decret contra els desnonaments, i aquesta setmana la consellera de la Presidència,Susana Díaz, em detallava el decret contra l'exclusió social que prepara el Govern de coalició PSOE-IU. I que, entre altres coses, es proposa poder garantir tres àpats al dia al col·legi als nens que no els tenen garantits a casa: esmorzar, dinar i berenar. A Andalusia, sis de cada 100 menors estan en situació d'extrema pobresa. I molts més en risc d'exclusió.
Aquests dos decrets han rebut crítiques de tot tipus, i el temps dirà si són dos brindis al sol o si aconsegueixen taponar d'alguna manera la sagnia d'aquells a qui l'austeritat va deixant progressivament a la cuneta. El que resulta intolerable és saber que la marca Espanya inclou nens amb necessitats bàsiques i no intentar-ho tot per posar-hi remei.
