Al contraatac
L'home previsible
El president del Govern no deu sortir de la perplexitat. No és estrany queMariano Rajoydefugi el contacte amb la premsa. Es va presentar davant els espanyols com l'encarnació del sentit comú, un home previsible que del pa en diria pa i del vi en diria vi. Per això tota l'armadura teòrica i intel·lectual de la seva política econòmica l'ha explicat durant tot aquest temps amb una única frase: no es pot gastar més del que es té.
El que probablement no ha resultat tan previsible és la realitat. Setze mesos després d'arribar a la Moncloa,Rajoyva enviar ahir el seu equip econòmic i la soferta vicepresidenta a dir-los de part seva als espanyols que estava equivocat. Que malgrat no gastar ni un euro més del que tenim en un menú escolar o en una gasa d'hospital, l'atur no baixarà en tota aquesta legislatura, la de la seva majoria absoluta. El president encara deu estar buscant una explicació, perquè ha decidit que sí, que anirà a explicar-ho al Parlament, però no ha posat data encara a l'espera de trobar alguna pista.
Aquest Govern ha tingut la virtut d'anar fent caure tots els mites que acompanyaven la gestió del PP des que el 1996 es va enfilar a l'onada del final d'una altra crisi, va canviar la llei del sòl i el país es va poblar de grues, crèdits barats i llocs de treball sense qualificació. I ni aquell Govern d'Aznar, ni el posterior deZapatero, ni l'actual deRajoyhan treballat un model alternatiu per quan l'onada baixés. I molt menys per a l'arribada d'aquest tsunami. Però el tsunami ja és aquí, ens ha arrasat, deixa un paisatge desolador de 6.202.700 aturats, un quadro macroeconòmic que fa tremolar, una Europa embogida i uns ciutadans més perplexos encara que el president del Govern. Perquè ahir, quan el seu equip econòmic va comparèixer de part seva per confirmar-nos la catàstrofe, i excepte sorpreses en elBOEd'avui, es va limitar a enumerar una petita llista de nous incompliments electorals: que el 2014 no acabarà la pujada de l'IRPF, que no complirà l'objectiu de dèficit fins al 2016, que no sabem quan es crearà ocupació...
Sense plans
Ni la contundència de l'EPA, ni l'estupor dels espanyols, ni l'ensurt de Brussel·les davant la crisi social que viu aquest país van moure el Consell de Ministres a elaborar un pla d'emergència. Ni a anunciar una ofensiva en les institucions comunitàries. Ni a modificar la seva política econòmica. Ni de bon tros a traçar les línies d'on volen portar Espanya, quina és la dimensió del desafiament, quins plans tenen. Potser el que passa és que no els tenen i és veritat el que sembla, que sobreviuen a base d'ideologia gastada en temes de moral sexual o llibertats civils i que en la resta s'apliquen a complir el que els diuen els seus grans, els conservadors europeus, per convicció o per incapacitat: el vell receptari d'Estat dolent, mercat bo, esquerra malbaratadora, dreta estalviadora, confiança, confiança, confiança... i la feina vindrà sola.
Doncs sembla que no, que la feina no ve, i per descomptat no ve ràpid. Diverses generacions d'espanyols ho recordaran per sempre.
