L'accident de València, a un 'metro' del silenci
¿Vostè és valencià? Llavors no he d'explicar que se senta qualsevol racó d'Espanya quan la nostra procedència, mig broma/mig seriosament, es confon com a sinònim de corrupció, totxo i farra. Si alguna vegada vam ser rics, aquesta és la imatge que vam saber projectar al món: Calatrava, Fórmula U i vacances a Oropsa. Potser atordits per la bombolla de les nostres butxaques, ens hem doctorat a mirar cap a una altra banda. Amb els nostres principis segrestats pels símbols del malbaratament vam edificar una terra on la bandera que onejava als ajuntaments estava cosida amb els dècims de Fabra.
Tal era la nostra esplendor que el Papa emèrit en persona va voler beneir els nostres miracles, convertir l'aigua en golf i requalificar els pans i els peixos. Rosari al vent ja esperaven des del iot els nostres dirigents quan un metro ple de ciutadans com tu i com jo va descarrilar sota terra. 43 persones ens van deixar i 47 van quedar ferides. Potser no ho recordes, va ser fa set anys, ningú va dimitir. Es va investigar de puntetes, no hi va haver judici, no hi va haver responsables i el que és pitjor, no hi va haver memòria. Molts, entre els quals em trobo, no vam estar a l'altura. La nostra vergonya més gran i la seva millor estratègia s'haurien oblidat si no és perquè València és capaç del pitjor, però també del millor.
Si hi ha algú que representa això últim amb la dignitat més gran és l'Associació de Víctimes de Metro 3 de juliol. Un grup d'homes i dones que davant el silenci van sobreposar la seva veu, que davant la soledat van posar l'espatlla. Cada dia 3, a la plaça de la Verge, ens donen la mà perquè reparem la nostra vergonya i demanem perdó dels oblidats. Ajudats d'alguns periodistes valencians que tampoc es van rendir, han aconseguit que el programa 'Salvados' els dediqui el seu espai aquest diumenge. Una a una desfilaran per la pantalla les mentides de la comissió d'investigació i dels polítics valencians enun programaque farà mal, i molt, als que no vam saber ser-hi.
Notícies relacionadesRes d'això tindrà sentit si divendres que ve no omplim la plaça de la Verge per oferir-los el nostre afecte, el nostre suport i la nostra indignació. Perquè cada dia tres, Beatriz Garrote, Enric Chulio i totes i cada una de les víctimes ens han demostrat que no importa tot el que ho hagin intentat, el silenci no pot triomfar mentre quedi almenys una veu. València, desperta.
Postde@carlosaspepublicat aImportancia Capital
