Pericoscopi
«Intentarem lluitar... ¿Per què?»
Aquesta setmana, el diariIdealde Granada encapçalava una de les seves cròniques prèvies a l'enfrontament d'ahir amb un títol que més o menys deia: «L'Espanyol ja pensa en la temporada que ve». Explicava que, després d'haver-se assegurat la permanència, els periquitos s'estaven centrant a dissenyar la plantilla per al curs 2013-2014, pensar en renovacions i amarrar alguns fitxatges.
No em va caure gaire bé l'anàlisi granadina, que arribava en ple fer-
vor de l'afició després de la reunió de la plantilla resumida perColottoamb un «intentarem lluitar per Europa» i en aquesta setmana de Sant Jordi tan feliç per al club (em refereixo a l'èxit de l'estand espanyolista de la rambla de Catalunya). Jo estava volant també en aquell núvol col·lectiu i m'irritava que des de fora algú atribuís a l'Espanyol tanta falta d'ambició.
Em vaig tranquil·litzar pensant que l'Idealde Granada, en realitat, intentava donar un missatge d'ànim als seus jugadors, que feia moltes jornades que no guanyaven i es balan-
cejaven en els llocs de descens comRussell Crowe per un pont de París abans de suïcidar-se aLos miserables.L'article els suggeria: «Vinga, podeu guanyar perquè aquests ja estan de tornada». Au, va, vaig pensar: això, respectables però desinformats periodistes granadins, no passarà. Doncs mira, aquí ho tenen. L'Espanyol d'ahir va semblar donar la raó a la maleïda crònica. La desídia de la primera part, i la impotència de la segona, ens va recordar el dia de la derrota contra el Rayo, amb els jugadors corrent sense ordre ni criteri en els minuts finals després d'haver engegat a rodar mig partit.
L'agreujant és que el Granada venia a Cornellà-el Prat i, almenys aquest any, el seu rendiment està sent molt inferior al dels de Vallecas. Desitjàvem apuntar un nou èxit en aquesta carrera espectacular que es va iniciar amb l'arribada d'Aguirre,i acabem patint la primera derrota a casa amb aquest entrenador. Cosa que, vista amb la perspectiva d'aquests mesos, no és una dada tan lamentable, però que arriba just després que l'equip ens posés a punt del clímax després de la victòria al camp del Getafe.
Notícies relacionades¿Pot l'equip seguir aspirant a una plaça d'Europa League? Amb els números freds, sí. A falta del resultat que obtingui avui el Betis, la setena plaça està encara a cinc punts i en queden 15 per disputar-se. El que passa és que aquests 15 l'Espanyol se'ls juga, per exemple, contra el Barça o el Madrid, i a Sevilla. ¡Ah!, i davant el Celta i el Depor, als quals pot anar d'un punt la salvació.
Dels partits pendents, el d'ahir estava entre els assequibles; encara més, era dels que havia de guanyar un equip amb aspiracions reals. D'aquí ve la tristesa, potser momentània, d'una afició massa sotmesa a aquests vaivens del patiment a l'eufòria, en què aquesta última acostuma a ser sempre la més fugaç.
