El teatre dels pocavergonyes

El momentJuan Cotinoha estat l'instant més comentat a les xarxes sobre el programaSalvados(La Sexta). QuanJordi Évoleva aconseguir trobarJuan Cotinoa la Fira del Vi de València i li va preguntar una vegada i una altra sobre l'obscurantisme que envolta l'accident del metro de València, que va tenir lloc el 3 de juliol del 2006 i que va causar la mort de 43 persones. Preguntes que van obtenir el silenci per resposta perquèJuan Cotino, que entre el 1996 i el 2002 va ser director general de la Policia i quan es va produir la tragèdia era conseller de la Generalitat valenciana -actualment és president de les Corts de València-, no va voler ni atendre ni respondre i es va guanyar les protestes del públic que assistia a la fira («¡Que parli, que parli, que respongui, que respongui!»,cridaven els atònits ciutadans, davant el mutisme i el menyspreu d'un polític tan principal). Aquell instant ha tingut una enorme força perquè és una nova mostra, ben palpable, de l'altivesa, la sordesa, i la displicència, en què s'han instal·lat alguns alts càrrecs del PP a l'hora de retre comptes davant la ciutadania i els mitjans. Però el moment més terrible, al meu parer, ha estat quanÉvolees va reunir ambArturo Rocher, cap del Departament de Seguretat dels Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana quan va tenir lloc l'accident. Aquest tècnic va explicar com els convocaven a reunions per ensinistrar-los sobre el que havien de respondre davant les preguntes de la comissió parlamentària. El que havien de dir, el que no havien de dir, i com els van donar un manual d'instruccions de respostes -que encara conserva i va ensenyar- perquè el memoritzessin com si es tractés del guió d'una comèdia. Ha estat un moment tremendo. Trasllueix un procediment canallesc. Hi ha 43 morts els familiars dels quals es manifesten pels carrers de València cada dia 3 de cada mes, reclamant una explicació. Exigint que s'acabi la tètrica comèdia. I els pocavergonyes segueixen, impertèrrits, callant amb displicència.

OLOR D'OVELLA .- Parafrasejant el papaFrancesc, l'abat de Mont-serrat ha dit aEls matins(TV-3):«Cal que els pastors facin pudor d'ovella». vella».I Ariadna Oltra va preguntar: «¿I quan van deixar de fer pudor d'ovella els pastors?».Llavors l'abat va somriure amb tristesa, i va dir: «Quan van començar a fer olor de perfum». ¡Ahh! Quina metàfora més bonica. Alguns personatges principals deixen rastre. L'olor els delata.