Els embellidors de la informació

Consell '(sobre)saliente': "No hem de pensar que el nostre mercat és Espanya; els nostres mercats són tots els racons. Amb un ordinador i connexió a internet estàs a punt. ¿No és fantàstica la idea de pensar que des del Poble-sec arribes a tot el món?"

Busquem a Google Maps el carrer ElKano que sí, existeix i està molt a prop del Paral·lel, aBarcelona. Casuísticamente --bé, no-- és el mateix nom de l'empresaELKANO Data, una agència/estudi/oficina dedisseny que bàsicament s'encarrega de la visualització de dades. ¿I això què és el que és? Doncs en altres paraules, de posar bonics i aportar 'molonitat' suprema a una informació que, d'una altra manera, seria indigerible. Una llauna. I sinó, mireu això. Quin festival de tipografies, coses que es mouen, música que inspira i coloraines. Tot això, per exemple, per ensenyar les debilitats i fortaleses del sistema públic de l'estat de Colorado (USA). Aquí el tema sí que és igual, per remot que sigui, l'important és el com.

Ens morim de ganes per conèixer qui sónELKANO. Sabem que són sis, com una legió de creatius ullerapastes. I no anem gaire desencaminades. Com a 'cap',Pau Cuervo, 29 anys acabats de fer i llicenciat en Economia. I després, van apareixent més caps que, gairebé sense deixar anar la mà del ratolí de l'ordinador, ens saluden. Aquí cadascú ocupa el seu rol. Michael, de 30, que ve de Michigan (USA) i té accent molt americà; Oscar, de 28; Cristiam, de 26 i veneçolà; Belen, amb 24, 'alma mater' i fèmina entre homes; i el petit-no-tan-petit Guim, amb 21 anys, i nova incorporació des de fa pocs mesos. I aquí estan tots, al voltant d'una gran taula blanca enmig d'un estudi envejable amb terrassa, sofàs, pissarra i molts Macs. Aquí es transpira joventut. I no només perquè la seva dieta diària sigui a base de macarrons o pizza preparada o perquè mai arribin a l'oficina abans de les onze.

Es noten inquiets i conquistadors. Com d'estar fent realment el que les agrada. Parlar dos minuts amb ells és adonar-se que, naturalment, no són nois convencionals. Entre el seu TOP 10 d'inspiradors hi ha realitzadors, dissenyadors i creadors del tot el món; com Michel Gondry,Charles i Ray Eames, Michelle Clemente i, evidentment, Steve Jobs. I és que tanta creativitat només es genera a partir d'una base ben feta. A ELKANO un fa programació, l'altre disseny, un altre 'after effects', investigació, màrqueting o muntatge audiovisual, però perquè això sigui possible era necessari un 'link': una unió. I allà hi havia Pau Cuervo, amb la seva visió empresarial, per fer-ho possible. "Jo no tinc ni idea d''after effects' o de codi HTML, però em vaig encarregar de trobar gent que sí que sabés fer-lo."

La idea va sorgir mentre estava vivint i treballant als EUA on es va adonar que realment existia una veta de mercat que buscava fer visible la informació. "Internet està creixent moltíssim, cada segon es travessen més dades del que es creava, en total, fa 20 anys. Les empreses volen aprendre a gestionar la informació en l'era digital, els interessa." Aquí es va començar a adonar que treballar per a altres “no li convencia”. Se li fica al cap que vol crear alguna cosa, ell, per si mateix. Pau ara rememora, amb humor: "Tenia dos projectes en ment: un, que seria la bomba i al final no va ser la bomba ni va ser res i ELKANO Data, al qual ara em dedico a 'full time' i funciona molt bé". No li fa por admetre-ho, i ho fa amb absoluta filosofia nord-americana: "Vaig fracassar en el primer projecte [si, la presumpta 'bomba', ¿recorden?], però no em penedeixo d'haver-ho intentat."

Des d'aleshores ELKANO Data ja està facturant i té clients a Espanya i els EUA. Realitzenprojectesde tot tipus, i aconsegueixen convertir una cosa anodina en petites meravelles que t'absorbeixen a través de la pantalla. Sinceritat abans que res: ¿Algú li donaria un cop d'ull al Pla de Salut de la Generalitat de Catalunya (2011) si no fos per aquestes animacions? A més, que no ho diem només nosaltres, ELKANO Data va ser una de les tres empreses premiades perThe Economistper un projecte d'Infografia. Ells demostren que sí, que es pot viure d'això. "El rei viu millor que nosaltres, això és clar, però això ens possibilita  mantenir-nos i estem satisfets", somriuen. Respecte als clients espanyols, bé, es posen una mica seriosos i estirada d'orelles. "Ens treu de polleguera com es complica aquí molt més que amb altres clients de fora, aquí sembla que hi ha més traves, més intermediaris que han de decidir, el projecte s'alenteix i, a més, a Espanya el fet que siguem tan joves es veu més com un impediment que com un avantatge". No volen generalitzar, hi ha de tot, "però això ens passa sovint". I, ells, acostumats com estan a la hiperactivitat digital i addictes al "SÍ, ARA I JA" advoquen per: ràpid, bo i eficient.

Ells ho tenen clar: "la universitat t'ensenya, però no és el més important". Si acabes la carrera en sis anys, en set o en vuit -diu Pau- però tens un projecte entre mans, no és un mal negoci, no estàs perdent el temps. Alguns dels nois d'ELKANO compaginen estudis amb feina, com per exemple, Guim, el petit, al qual 'van descobrir' gràcies a un dubte tècnic sobre so que els va solucionar després d'una llarga conversa telefònica. Per la seva part, Michael va arribar a Barcelona atret per això de ser 'cosmopolita' (bé, i per una noia) i va aplicar per ELKANO a través d'una oferta a Infojobs. I així s'han anat sumant tots, a poc a poc, en aquest projecte del qual ja recullen els seus primers i gratificants fruits.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Després d'haver-los espremut en un sofà 'made in' Ikea per encaixar-los en el pla del vídeo, ho constatem: són una família. El Pau ens acomiada de l'oficina, al ritme energètic i espirituós al qual ens ha acostumat. I ens va explicant coses, en el camí, de passada. Va, una última anècdota: "¿Us he explicat allò de Nova Delhi? Quan encara estava estudiant a la Universitat, em vaig començar a angoixar amb els exàmens i els seminaris, així que vaig decidir marxar a Nova Delhi amb un conveni laboral. Allà, després de la feina, com que m'avorria (¡que estrany!) vaig començar a visitar la ciutat de dalt a baix visitant les diferents botigues de pashmines (un tipus de mocadors) i alfombres. Al final, el meu primer sou el vaig gastar en un bon munt d'aquestes pashmines. No li vaig comentar res a la meva mare i vaig arribar al Prat carregat. Em vaig passar quatre mesos venent mocadors a les amigues de la meva mare".

Postpublicat aJovenes (sobre)salientes