ANÀLISI
No és futbol modern o vell, només bon futbol
No és que sigui excepcional un bon joc de pilota, però sí que és evident que un bon joc de pilota requereix alguna cosa més que la força bruta i l'agilitat purament animal. Es podrà dir que aquestes qualitats, en lloc de ser necessàries, són contraproduents. Sempre el desordenat ímpetu que caracteritza el bàrbar cau vençut davant aquesta consciència lúcida, fruit de laborioses seleccions, consciència superior, una difícil aptitud intel·lectual per a la disciplina, per a l'acció regulada, coordinada, subjecta a un sistema previ».
Això és part de l'articleEl joc de la pilota,escrit pel cronista colombiàLuis Tejada,que amb prou feines va viure 26 anys, entre el 1898 i el 1924, i publicat al llibreSueños de la redonda.
Aquesta menció obeeix al que s'ha recollit en els últims reportatges, anàlisis i discussions sobre el Barcelona després de la derrota per
4-0 contra el Bayern, en el partit d'anada de les semifinals de la Champions. Es parla del final d'una era, se li qüestiona la possessió excessiva de la pilota sense que amb això generi eficàcia, però aquest Barcelona, amb el segell d'un estil i una convicció, és el mateix equip que a més de guanyar-ho tot durant els últims cinc anys va aconseguir brillar d'una manera molt difícil d'igualar, per més dificultats que tingui ara.
És clar, ni més ni menys que el Bayern Munic és el que el posa en evidència. Amb autoritat, ho fa en forma merescuda, fa el primer pas contundent per subratllar la idea que aquest equip pot ser la pròxima garantia de trobar el resultat jugant bé. Crec que està més a prop de la final que del miracle que seria deixar-lo fora.
També l'altre equip alemany, el Borussia Dortmund, va apallissar el seu rival, el Reial Madrid, per 4-1, contundent però sobretot amb l'autoritat del bon joc. Dels quatre semifinalistes és el que va jugar més bé. Al Madrid, que va apostar pel contraatac, el va pressionar lluny de la seva porteria i, quan no aconseguia robar la pilota, es rearmava, hi insistia i dominava sempre els espais i els temps. Ho va fer, a més a més, amb precisió, velocitat, ordre i aventura.
L'única idea de l'equip deJosé Mourinhova ser apostar per la qualitat i l'esforç individual dels seus jugadors. Malgrat tot, els espanyols tenen alguna possibilitat d'estar a la final. És molt probable que quan es cridi «incendi», apareguin els millors, els que juguen millor, els que marquen la diferència i els que sempre estan a punt per apagar aquests incendis. En el passat, el Madrid en va tenir uns quants i els va saber resoldre. Si canvia l'equip i la idea, té alguna possibilitat.
Els espanyols, sense perdre l'esperança ni la fe en els miracles, estan en condicions d'evitar la gran final alemanya, i aconseguir revaloritzar el futbol que fa 80 anys descrivia aquell cronista colombià, com ho ha fet el Barcelona els últims cinc anys amb aquell equip deGuardiola que oferia espectacles increïbles.
El que tenen de bo aquests quatre equips és que no es tracta de futbol modern o futbol antic, ni de jugadors moderns o d'una nova escola:Schweinsteiger, Lahm, Robben, Götze, Reus, Lewandowski, Iniesta, Messi, Özil, Di Maríasón, simplement, bons jugadors, ni antics ni moderns.Cristiano Ronaldoés un cas a part: ell juga per guanyarel seu partit. Si no ho aconsegueix, el seu equip juga amb 10, tot i que també és cert que ho aconsegueix amb bastanta freqüència.
Recordem: «Sempre el desordenat ímpetu que caracteritza els bàrbars cau vençut davant la consciència lúcida». Benvinguts Borussia Dortmund i Bayern Munic al món del bon joc. Gràcies Barcelona per tants anys d'espectacle. Entre tots, que la idea se sostingui des de la intel·ligència col·lectiva, des de l'ordre i l'aventura.
