Reset

1.- Fi de festa, ball i rondo. Sense cap dubte és lanit més negra de la història moderna delBarça, perquè si bé hi va haver altres derrotes pitjors, les van protagonitzar equips del Barça molt inferiors a l'actual, almenys pel que fa a palmarès, ja que aquest planter venia de guanyar-ho tot. La degradació gradual dels materials ha desembocat en col·lapse final. Reset.

2.- ElBayernés el nou monstre, tot i que encara no és el campió, i gairebé ni tan sols el favorit rotund donada la potència enorme delBorussia Dortmund. Fa quatre anys, gairebé exactament nit per nit, el mateix Bayern sortia del Camp Nou mortalment ferit i golejat, i els jugadors reconeixien. Quaranta-vuit mesos més tard, havien capgirat la situació i deixen l'escenari blaugrana com a imponents dictadors i el Barça en estat vegetatiu, balbucejant arguments per buscar una explicació.

3.- Elserrorsestan tots damunt la taula, disposats a ser escollits pels protagonistes per cometre'ls. Ho deia Tartakower, lúcid escaquista, com preludiant els últims 24 mesos del Barça, en què l'equip va abandonar l'adolescència brillant i va accedir a una maduresa que prometia ser esplendorosa. Però no ha pogut o sabut accedir a ese nou nivell. L'equip ha viscut incidències gravíssimes, lamalaltia de Tito la principal. Se n'ha anatPep Guardiola, que no només era entrenador sinó també president virtual i mantell protector. Potser aquests dos factors ho expliquen tot per si mateixos. Encara que potser no, i hi ha bastantes més responsabilitats a repartir.

4.- Tampoc és menor un factor que tendim a oblidar:l'esport ni és ciència exacta, ni és lineal. Conté en la seva naturalesa tots els components de l'ésser humà: el dubte, l'error, la inseguretat, el conformisme, la valentia, la covardia... Poseu-hi els atributs que preferiu. És a dir, per més que un ho faci tot bé, s'entreni com un cosac, lluiti com un lleó i ambicioni com un becari, no sempre obté el resultat desitjat. Dit això, el Barça fa massa mesos que està fallant en massa coses a través de massa jugadors i tècnics, balancejats en l'absència de competitivitat, especialment interna.

5.- El Bayern ha dominat completament la semifinal. L'anada, amb intel·ligència, precisió i contundència. La tornada, amb sobirania, estimulada per l'absència de Messi, ressentit de la seva lesió muscular i sense possibilitats de rendir al màxim. L'equip deHeynckes, que acumula un impactant 11-0 en els seus quatre partits consecutius contra Juve i Barça, s'ha mostrat dictatorial, i ha sotmès el rival on i com ha desitjat. Amb pilota o sense, replegant o desplegant, corrent o esperant, frenant o xutant. Heynckes ha triomfat en tots els sentits, del tècnic a les alineacions, del tàctic a la manera com ha gestionat la seva plantilla durant el curs per arribar al maig com un torpede.

6.- Els muniquesos han mostrat associació (tret de Robben, de futur incert a Munic), pressió intensa i col·lectiva, triangulació com a patró iesforç indesmaiable, qualitats que s'assimilen a la condició física però que, en realitat, corresponen a la disposició de la voluntat i al posicionament tàctic col·lectiu i que recorden tanto, tantíssim, l'anterior Barça. En 180 minuts, el Bayern ha jugat com el Bayern de sempre i com el Barça dels anys previs, doble versió, doble pallissa.

7.- El partit deixa poquíssim per explicar. El Barça ni ha estat ell, ni l'oposat. Ni el Barça que volia la pilota per sotmetre el contrari, ni la versió vertical que feia mal a dalt encara que també ho patís a baix. Encara que al Bayern, creiem, le hauria estat igual perquè podia amb tot. Un altre partit formidable deJavi Martínez iSchweniha lligat de mansIniestai ni l'esforç excel·lent dePiqué,AdrianoiSongper tallar les hemorràgies que generavenRibéryiRobbenhan pogut evitar el desastre.

8.- Encara que el màrqueting parlava de remuntada, la parafernàlia sonava buida. L'objectiu real semblava cenyir-se a guanyar el partit, encara que sense Messi fins i tot era més raonable pensar, simplement, a no perdre'l. Messi és l'únic jugador del Barça, potser acompanyat de Piqué, que ara mateix no té dubtes de si mateix. Els altres viuen instal·lats fa temps en ladesconfiançai el dubte profund. La nit ho ha evidenciat amb crueltat asombrosa.

9.- Malgrat al empat a zero en el descans, el partit semblava estar demanant uncanvi radical de la mà del tècnic barcelonista. Ja no en la manera de jugar, que s'assemblava a la de tot el curs, la de l'equip llarg, encara que sense el més mínim verí. Semblava exigir, especialment, un canvi de noms, perquè diversos dels titulars, per desgràcia, no estan al seu nivell, cosa que no equival a dir que no puguin tornar.

Notícies relacionades

Per un turisme sostenible i raonable

Això és... el Català de l’Any (Estopa)

i 10.-Derrotatihumiliat, el Barça ha arribat a la mateixa disjuntiva que abans van viure tantos projectes, propis o aliens: esmenar-se o apedaçar-se.Esmenar-sesignifica ser molt cru en la reflexió interna. És el que va fer el Bayern després del 4-0 encaixat el 2009 al mateix Camp Nou i des d'aquell moment ha accedit a tres finals de Champions (encara que ha perdut les dues que ha disputat).Apedaçar-se significa creure que no passa res seriós i que tot pot seguir igual, amb fitxatges per a la galeria i molt bona voluntat. Escoltant el president i l'entrenador en les seves primeres reaccions, va semblar sentir-se la paraula pedaç, però potser ho vaig entendre malament i van dir esmena, no ho sé.

http://www.martiperarnau.com