Els socialistes davant la cimera pel dret a decidir
Pere Navarro conversa amb Artur Mas, el 27 de febrer al Parlament. /
Estimat Pere:
Vaig saber dies enrere pels mitjans que elPresident de la Generalitat havia convocat aquest dilluns una cimera sobre el "dret a decidir" que seria el preàmbul de la constitució del que ell mateix denomina 'Pacte Nacional' per al Dret a Decidir. Poc després, ladirecció del PSC va manifestar la seva intenció de participar en aquesta primera reunió d'aquest dilluns per raons de "cortesia institucional".
Amb posterioritat, els mateixos mitjans s'han fet ressò d'expressions anònimes de certs sectors del nostre partit que es mostren favorables a la participació del PSC en aquest'Pacte per al Dret a Decidir'. Per aquest motiu he decidit manifestar-te amb tot el respecte i també de forma oberta i franca una posició que, segons el meu parer, coincideix amb el sentiment de gran part dels socialistes catalans i d'una majoria dels votants i simpatitzants del nostre partit.
Per començar,Artur Mas és un dirigent que ha emprès una desesperada fugida cap enlloc després del seu sorollós fracàs com a gestor i com a polític. Veient com els ciutadans li retiraven la seva confiança, qualsevol dirigent responsable hauria rectificat i s'hauria esforçat per crear vies de diàleg dins de la societat catalana i entreCatalunya i la resta d'Espanya. Molt al contrari, aclaparat pels estralls de la seva mala gestió i pelsescàndols de corrupció que arriben als màxims dirigents del seu partit i que han arribat a provocar l'embargament de la seva seu, incapaç fins i tot de tirar endavant uns pressupostos a l'altura del mes de maig, Mas ha accelerat el seu projecte deruptura unilateral. Un projecte del qual només es poden derivar afliccions i problemes que vindran a unir-se als que ja suporten moltscatalans.
En aquestes condicions, a molts ens costa entendre fins i tot el sentit que pugui tenir la presència dels socialistes en la reunió d'aquest dilluns. He llegit que la nostra assistència es justifica per raons de cortesia institucional. És una actitud molt generosa envers algú que trepitja diàriament les seves obligacions com a President de tots els catalans a l'utilitzar quantiosos recursos de laGeneralitat per propagar a l'exterior el seu projecte independentista així com les seves ofenses a la resta dels espanyols. I és molt generós dispensar consideració política a un dirigent que actua d'esquena a unalegalitat que ell mateix va votar.
Però si a molts ens resulta ja complex entendre la presència socialista en la reunió de demà, el que resultaria del tot incomprensible seria la participació socialista en la constitució del 'Pacte Nacional' pel Dret a Decidir tal com reclama cert sector.
¿Quin hauria de ser el paper delssocialistes catalans en una reunió que només persegueix el projecte de la ruptura unilateral amb Espanya? Els promotors de la trobada ja han decidit pels catalans. De fet, ja han declarat sobirà el Parlament català i han creat el Consell Assessor per a la Transició Nacional. I no es cansen de repetir que els problemes de Catalunya només tindran solució en el marc de laindependència, fora del marc de convivència actual i d'esquena al que estableixen les lleis catalanes, espanyoles i europees que ells mateixos van votar.
La visió d'Artur Mas sosté que els problemes dels desnonaments, dels dependents, dels treballadors, dels malalts, dels estudiants catalans desapareixeran quan es desentenguin dels estudiants, dels malalts, dels treballadors, dels dependents i dels desnonats de la resta d'Espanya. El projecte d'Artur Mas és molt simple: enfrontar els aturats catalans amb els aturats andalusos, gallecs, extremenys. Enfrontar els treballadors i les classes mitjanes catalanes amb els treballadors i les classes mitjanes de la resta d'Espanya.
No puc imaginar un projecte més reaccionari ni més oposat als principis i els valors del socialisme. Si una cosa portem com a socialistes en el nostre ADN són la llibertat, la igualtat, la justícia i la solidaritat per sobre del nostre lloc de procedència. Si una cosa hem demostrat com a socialistes catalans en l'últim terç de segle és que som capaços d'aconseguir avanços per a Catalunya quan la situem en sintonia i a l'avantguarda de la resta d'Espanya.
El mateix dia que Artur Mas convocava la sevacimera per al dret a decidir feia públic l'atorgament de la Creu de Sant Jordi a un gran evasor fiscal, això sí, català. Molts pensem que es tracta d'alguna cosa més que una casualitat. Artur Mas és un dirigent que en poc temps temps ha acreditat dues coses: una acusada incompetència com a gestor i una enorme indiferència envers els catalans que pateixen els estralls de la crisi; aturats, afectats per les preferents; víctimes de la seva política sanitària i educativa; exclosos socials.
En els seus tres anys d'accidentatgovern només ha demostrat una cosa: la voluntat d'utilitzar el dolor dels catalans per intentar llançar-lo contra els seus conciutadans de la resta d'Espanya. I ho ha fet avivant el conflicte; enfrontant identitats i esquinçant biografies; negant el pluralisme de la societat catalana i fingint una unanimitat nacionalista que només existeix en els seus discursos.
És cert que vivim temps agitats i confusos. Precisament per això molts pensem que el paper dels socialistes ha de consistir a aportar claredat i reduir la confusió.
No podem estar al costat d'Artur Mas. Ni tan sols de costat. Els socialistes hem d'estar davant d'Artur Mas i al costat dels treballadors i les classes mitjanes catalanes, de tots els catalans que anhelen una convivència en el pluralisme, de tots els que pateixen els estralls d'una crisi que no han provocat. I al costat també dels treballadors i les classes mitjanes de tot Espanya per erigir una alternativa social i institucional.
Som el partit de milers i milers de catalans de tota procedència que desitgen conviure en una Catalunya diversa dins d'una Espanya plural. Som el partit que reclama per a Catalunya i la seva cultura comprensió i respecte per les mateixes raons que reclama per als altres respecte i comprensió. Som el partit que propugna una reforma federal d'Espanya i no la seva ruptura.
Per això, en nom de tants i tants catalans que contemplen amb preocupació la deriva d'Artur Mas i els seus aliatssobiranistes et sol·licito, amb el màxim respecte, que no tinguis en compte les pressions dels que, des de dins o des de fora del partit, busquen incorporar el socialisme a una operació totalment oposada als nostres principis i a la nostra trajectòria. I et sol·licito que, en aquesta mateixa línia, el PSC es desvinculi obertament i rotundament de qualsevol iniciativa de ruptura amb Espanya i en concret de l'anomenat "Pacte Nacional per al Dret a Decidir".
Notícies relacionadesAmb afecte,
Carme Chacón
