Del jove Gaudí a la Sagrada Família del 2013
"Però no es pot fer modernisme a cop d'ordinador i la precisió dels paraboloides hiperbòlics no pot substituir la sensibilitat del mestre"
Bastida instal·lada sobre la nau principal de la Sagrada Família per construir les sis torres centrals. /
El nomenament l'any passat de l'arquitecteJordi Faulícom a nou director de les obres de laSagrada Família,permet fer algunes observacions sobre la continuació de la basílica.Gaudí, fill de calderers, estava ben preparat per transformar una superfície plana en volum i deia que caldria tenir "molta caldereria" per continuar les obres de la Sagrada Família.
Ni de bon tros és l'obra més interessant del mestre però, per la força mediàtica que ha generat arreu del món la seva construcció esdevé una visita obligada per a la majoria de turistes que visiten Barcelona. La vinguda deBenet XVI l'any 2010 va ampliar la seva difusió i la pujada als altars de Gaudí, la podria ampliar més encara.
El jove Gaudí, que sempre havia estat crític amb l'arquitectura gòtica, l'anomenava "una arquitectura amb crosses", es va iniciar a Mataró treballant per l'Obrera Mataronense, una cooperativa dirigida pel seu amic de ReusSalvador Pagès.Gaudí deia: "Si li traiem les crosses a l'arquitectura gòtica i fem servir els arcs catenaris (parabòlics), ja no necessitem els contraforts que aguanten les catedrals gòtiques". Així ho va fer amb els arcs de fusta de la nau de blanqueig de l'Obrera Mataronense".
Manuel Ribas Piera,catedràtic d'urbanisme a l'ETSAB, ens recordava com el professorGeorge R. Collins, estudiós de Gaudí, en visitar aquests arcs el 1958, va quedar meravellat: "As old as new". A l'Obrera Mataronense Gaudí va construir els primers arcs catenaris que després utilitzaria en moltes de les seves obres. A la Sagrada Família no ho va poder fer, ja que va seguir els pilars verticals iniciats perFrancisco del Villar Lozano.M'agrada el jove Gaudí de la Cooperativa, avui seu delMuseu d'Art Contemporani de Mataró, Col·lecció Bassat. Els arcs de laNau Gaudí em recorden les columnes deSanta Maria del Mari la claredat del pavelló alemany deMies van der Rohe, de l'Expo de Barcelona del 1929 per la seva simplicitat. Una vegada més té raó Mies: "Less is more".
Després de la mort del mestre
Tot i la professionalitat dels arquitectes que han continuat la Sagrada Família després de la mort del mestre el 1926,Domènec Sugranyes, Isidre Puig Boada, Francisco Quintana, César Martinell, Joan Bergós, José Francisco Ràfols i Bonet Garí iJordi Bonet Armengol (1987-2012), em preocupa el camí que s'ha seguit en la continuació de les obres.
Els arquitectes coneixem bé el que és un projecte executiu i l'utilitzem a peu d'obra. L'arquitectura de la Sagrada Família, plena de detalls i manualitats artesanals, obliga més encara a estar a peu d'obra. Així h feia Gaudí amb plànols, maquetes i acompanyat pels seus col·laboradors.
Però no es pot fer modernisme a cop d'ordinador i la precisió dels paraboloides hiperbòlics no pot substituir la sensibilitat del mestre: i això ja fa temps que es nota a la Sagrada Família. Voler extrapolar a més, la façana del Naixement, l'única que va fer Gaudí, posa en evidència la precarietat de l'invent. S'ha seguit per error el camí del mimetisme, aprofitant maquetes i dibuixos, però aquest és un camí equivocat: genera la cerimònia de la confusió i no aclareix on acaba Gaudí i on comencen els actuals directors de l'obra. Confusió que arriba al clímax dins del museu situat al soterrani de la basílica.
La bona arquitectura
Notícies relacionadesM'agrada la cúpula deNorman Foster sobre l'edifici neoclàssic delReichstag aBerlín i la seva esvelta torre deCollserola i m'agrada també la continuació delPalau de la Música,on s'endevina clarament el treball deLluís Domènech i Montaneri el dels arquitectesCarlos DíaziOscar Tusquets. M'agrada el volum de vidre adossat a laFarinera del Clot, els arquitectesCarlos Sanfeliu iJosé Abascal, al costat de la plaça de les Glòries, així com les façanes barroques afegides al costat d'un campanar romànic o els finestrals gòtics de cases de camp o les façanes neoclàssiques revestint una estructura gòtica. Així ha avançat sempre la bona arquitectura.
Probablement sense la marca Gaudí el finançament de les obres cauria en picat i sembla no obstant com si el mestre estigui segrestat i utilitzi Gaudí com a esquer i reclam turístic i econòmic per continuar les obres. Ara per ara la rendibilitat econòmica és extraordinària i pot durar molts anys i més encara si Gaudí arriba a la santedat. Però aquest és un camí equivocat, una oportunitat perduda, --clarament un retrocés--, que no beneficia ni l'arquitectura ni Catalunya ni la imatge de la ciutat de Barcelona.
