Anàlisi
Aquella nit fatídica
Aquest economista observador recorda aquells dies de l'aquelarre de l'austericidi com si fossin ahir. La crisi de Grècia s'escapava de les mans i de la Cimera Europea va sortir la proposta nocturna de rescatar els grecs en contra de l'esperit dels tractats europeus i de la posició explícita dels alemanys de no socialitzar deute de cap país.
Tots vam respirar alleujats, però el dimoni era en els detalls. Quan el president del Govern central,José Luis Rodríguez Zapatero,llegia les seves mesures d'ajust al Congrés dels Diputats jo aterrava a Bilbao per fer una conferència a empresàries. Vaig llegir el discurs i no m'ho podia creure. La meva primera reacció va ser creure que es tractava d'un error. Però després vaig pensar que era un mal necessari per avançar en el projecte europeu i sufocar l'incendi de la tragèdia grega.
Avui, veient la nostra taxa d'atur, és evident que em vaig equivocar. Els avanços a Europa han estat només en la supervisió i en més exigència, però el projecte polític i social que comportava ha quedat ferit de gravetat.
L'estiu de l'any 2011, després del nyap que els líders europeus plantejaven per dur a terme la reestructuració de la crisi grega i la crisi financera de l'agost, vaig tenir clar que anàvem directes a la recessió i que la moneda única s'esquerdaria com un llac glaçat quan comença el desglaç.
Aquell estiu vaig publicar en aquest diari un article en què parlava de la necessitat de suavitzar els ajustos, d'aprovar estímuls europeus amb eurobons, d'una intervenció agressiva del Banc Central Europeu, de reestructurar els deutes de països que no podien pagar-se i de recapitalitzar els bancs, sobretot els alemanys i francesos que farien fallida després de les quitacions. Dos anys després estem a l'inici de l'inici d'endarrerir l'ajust.
L'economia és una ciència forense i és senzill parlar ara del 2011. En el meu llibreHay vida despuésde la crisisque aquesta setmana estarà a les llibreries dono solucions per resoldre la crisi de l'euro i el nostre drama de l'atur.
Notícies relacionadesAra el cost per als contribuents europeus serà el doble o el triple del que hauria estat fa dos anys. A més a més, el malalt ara està molt més feble i la medicació trigarà més temps a fer-li efecte. El problema és que a Berlín, Brussel·les, Frankfurt, Madrid i Barcelona seguim sumits en la inacció, en el ja estem sortint de la crisi i en la negació més absoluta de la realitat.
Avui sembla evident que s'ha de fer l'impossible per poder solucionar la crisi de l'euro i avançar en el projecte europeu. Però si continuem per aquest camí que no porta enlloc, d'aquí dos anys encara ens estarem preguntant per quin motiu no acabem amb aquest malson i no sortim de l'euro.
