Els assentaments es fan crònics

Desenes d'homes, molts immigrants en edat de treballar, recorren cada dia la ciutat empenyent un carret d'anar a comprar. A dins porten tota mena de ferralla i objectes que els barcelonins hem llençat. La imatge ja fa temps que dura. Però amb la crisi s'ha agreujat, i cada vegada hi ha més ciutadans, estrangers o no, que remenen els contenidors per recollir material per malvendre o aliments per subsistir.

Molts dels que recullen ferralla dormen en assentaments o naus abandonades del Poblenou. Es calcula que a Barcelona hi ha més de 700 persones que malviuen en aquestes condicions infrahumanes, amb risc d'incendi o d'enfonsament, i sense llum ni aigua corrent. Aquest és el cas de l'assentament del carrer de Puigcerdà, el més gran de tots, on cada dia pernocten 120 persones, obligades a anar a buscar l'aigua a una font pròxima perquè l'ajuntament no n'hi vol posar perquè es tracta d'una propietat privada.

MALGRAT les precàries situacions, molts consideren aquestes naus casa seva. No han conegut res millor des que han arribat i s'han arrelat. Només se n'aniran quan els en facin fora, i si ho fan sense oferir-los una sortida digna, ocuparan un altre espai abandonat. Així podria passar aviat als assentaments de Pere IV (ja hi ha sentència judicial per buidar-lo) i Puigcerdà, ja que està previst que el judici que determinarà si es desallotja o no se celebri demà.

Barcelona té un problema molt greu amb els assentaments. És indigne en una ciutat europea del segle XXI. El relator de l'ONU sobre racisme i xenofòbia,Mutuma Ruteere, va visitar l'assentament de Puigcerdà i va qualificar la situació d'abominable. A més més, la gran majoria d'aquestes persones es troben en situació irregular. Però això no ha de ser un impediment perquè siguin tractades amb dignitat, com qualsevol ésser humà. Els drets i les llibertats han d'estar plenament garantits i és obligació de l'ajuntament assegurar que a la ciutat no es produeixen conductes discriminatòries.

Les administracions han de buscar una sortida al fenomen, cosí germà del barraquisme que durant dècades va ser visible en molts espais de la ciutat, encara que no serà fàcil perquè la situació s'ha tornat crònica. La intervenció requereix una acció coordinada entre les administracions estatal, autonòmica i municipal, un abordatge integral que inclogui atenció social i allotjament, formació ocupacional i mesures per regularitzar la situació administrativa dels immigrants arrelats. L'ajuntament ha d'assumir l'atenció social, però la resta d'administracions s'hi han d'implicar més per aplicar una política social unitària en tot el territori.

Valoro molt positivament el fet que el consistori hagi posat en marxa diversos programes específics dirigits a aquests immigrants. Podran funcionar o no, però no havia emprès un pla d'assentaments com l'actual. En quatre mesos, s'ha ampliat l'atenció social en vuit assentaments i pisos sobreocupats. Però em semblen particularment necessàries les mesures sociolaborals destinades a fer que alguns puguin legalitzar la seva situació per la via de l'arrelament social.

Ara mateix es treballa en diferents convenis amb entitats i fundacions per formar i contractar algunes persones, com el programa Incorpora juntament amb la Fundació La Caixa i un acord amb la Fundació Trinijove i Formació i Treball, i en projectes en el camp de l'hostaleria i en horts urbans. Una sortida podria ser una cooperativa per recollir ferralla i intentar dignificar l'activitat i evitar que un tercer es pugui lucrar, com podria estar passant.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

L'allotjament és un altre aspecte que s'ha de resoldre, potser el més important. Em consta que el consistori ja ha ofert una sortida provisional a 30 persones en locals d'inclusió. Però amb la creixent demanda de vivenda social a causa de l'allau de desnonaments no crec que l'ajuntament pugui oferir una alternativa a tothom, espanyols o estrangers. Insisteixo que una possible solució, i així ho veuen diferents entitats socials, podrien ser mòduls prefabricats en solars buits com a allotjament temporal per a aquestes persones sota la tutela d'una xarxa de suport.

Finalment, vull posar especi­al èmfasi en la por i el recel que la policia aixeca entre els immigrants, por de ser traslladats al Centre d'Internament d'Estrangers (CIE), expulsats o multats mentre recullen ferralla. Perquè el pla emprès per l'ajuntament pugui aconseguir els seus objectius es necessita el ­suport de tothom. Això inclou l'actuació policial, que hauria d'anar més enfocada a tasques preventives i assistencials que sancionadores.