El nen que mesurava el gruix de les pàgines

Té ulls de nen (nen bo). És així. Té 19 anys i una manera de parlar trencada com de sempre voler explicar més sense deixar-se res. El seu accent gallec de Pontevedra, amb tota la sort del món, encara el conserva. Així que amb això i una Moleskine i el seu boli fetitxe marca Stabilo de cautxú color taronja ha vingut fins aquí: a Barcelona. A treballar per a la revista 'Vanity Teen' que, des dels ingenus 16 anys, està editant des de casa seva a Galícia. "El projecte ha crescut i ara sóc aquí per dedicar-me a això més seriosament". ¿Però què és prendre's el disseny més de debò que el què està fent des de sempre?

Autodidacte pur i només amb l'ESO acabada. No té estudis superiors en disseny ni en grafisme ni en res relacionat. Però Miguel Saburido, amb 14 anys, ja va crear la seva primera revista. 'Bienvenú', es deia. ¿Sempre has estat així de prematur? "Sempre. A casa el pare portava la revista 'Neo2' quan jo era petit, que en aquell moment ja era una cosa molt estranya, i jo flipava literalment amb les imatges, el gruix de les pàgines, el color, la brillantor, jo m'adonava que allò no era una revista normal", explica. Parla de les revistes com si fossin éssers humans. D'això se'n diu vocació. Són moltes hores de feina en solitari. De mal a les lumbars a sobre d'una cadira després de passar hores davant d'una pantalla d'ordinador. D'ordinadors normals, perquè tampoc cal tenir un Mac per dissenyar. D'hores i hores embadalit davant l'exquisidesa (editorial) de revistes com 'Jotdown', 'Metal' o 'Apartamento'. De com li agrada l'olor de les pàgines i quin bon gust que tenen algunes fotos. És ell, Miguel. El nen que amb 8 anys mesurava el gruix dels folis. I que ara s'ha fet gran.

'Vanity Teen'

Quan tenia 16 anys, un amic d'un amic, des de Barcelona, li explica que algú s'ha interessat en ell per a un nou projecte. Podeu fer un ullada al seu dossier electrònic per entendre en imatges l'amor a primera vista d'aquest amic amb el Miguel. Ell no s'ho pensa, tot i que aleshores estava ficat a 'Bienvenú' (el seu invent), decideix deixar-ho per dedicar-se a 'Vanity Teen' a distància. I s'encarrega de tot el que suposa arrencar de 0 amb un projecte editorial: crear logo, disseny i imatge corporativa. "Al principi hi dedicava moltes hores, però no tantes, al final sí que se me'n va anar de les mans i cada vegada n'hi dedicava més i més i més...". Parlant clar: cada vegada li interessava menys la taula periòdica de la Química de 4t de l'ESO. Ell es llevava i se n'anava a dormir pensant en Barcelona i 'Vanity Teen'.

Seguir llegint. I així fins avui. Després de gairebé tres anys, 'Vanity Teen' ha passat del format digital al paper i a ser distribuïda en països com Indonèsia, la Xina o els EUA. És per això que la presència del Miguel a Barcelona s'ha fet més necessària. "Ningú m'ha explicat res, tot el que he anat aprenent és a base de prova i error. Per a mi, cada número de 'Vanity Teen' és un màster accelerat en tot. Després de cada exemplar, sempre m'anoto una llista d'errors per després intentar corregir-los". És autocrític "nivell paranoic", s'ho diu ell mateix. Dels que no poden dormir quan hi ha setmana d'entregues o dels que es torturen amb els projectes fets fa dos anys que --ara-- l'horroritzen. "¿Com vaig ser capaç de fer això?", s'interroga fins a neguitejar-se.

Atur juvenil

Malgrat tot i l'estrès inherent a aquesta personalitat hiperactiva, el Miguel ho sap: és un afortunat. Amb una taxa del 57% d'atur juvenil entre els menors de 25 anys, ell té feina i això que no arriba a la vintena. També ha tingut la sort de comptar uns pares que, sense dir-l'hi gaire ni pressionar-lo gaire, han entès sempre "que aquesta era la seva feina i el que el feia feliç". De fet, quan va arribar el moment culminant de comunicar-los que se n'anava a Barcelona i que deixava definitivament d'estudiar, el seu pare li va dir que des de feia temps ja sabien (perquè els pares ho saben tot) que acabaria a Barcelona abans de fer els 20... El Miguel, per fi, va respirar alleujat.

"Per a mi Barcelona és un somni. És la meca de les publicacions independents. Pontevedra és la meva ciutat i la trobaré molt a faltar, però això és una altra cosa. A curt i a llarg termini, aquesta ciutat m'ha de servir per consolidar-me com a dissenyador", relata amb una maduresa que espanta. No ha passat ni un mes des que s'ha mudat i ja fantasieja de bellugar-se pels ambients més avantguardistes d'aquí i amb sort "trobar alguna altra feina amb què continuar aprenent". Creu que Espanya és un diamant en brut que té molt de talent en l'àmbit del disseny. "En pocs anys sortiran publicacions tremendes", prediu. I no ens estranya. Revistes de nova creació com 'Jotdown', 'Yorokobu' o 'Mongolia' ja indiquen que hi ha futur. Per ara, ell diu 'no' a l'exili forçós i planeja quedar-se aquí, sí, aquí, a Espanya. I sort!

AVORRIR-SE I CREAR

De moment, el Miguel vol seguir vivint estil 'freelance' i rebutja cursos o classes perquè ell "s'organitza més bé i aprèn més sense un temari fix o establert". Però hi dedica hores, moltes, moltíssimes. Més que quan era petit i es quedava quiet, embadalit, contemplant la revista 'Vogue'. Aleshores ja sabia que això era una petita meravella. El Miguel és el nen que s'ha fet gran. El que amb 8 anys va desballestar una llibreta i va arrencar les tapes i el llom i va editar totes les pàgines. "Llavors --recorda en aquest moment flaixbac-- em vaig inventar un logo, els continguts i les imatges. Vaig fer la maquetació sencera de les pàgines d'una llibreta". ¡Amb 8 anys va i crea una revista des de casa! S'avorria i creava. Avorrir-se i crear.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

S'ha de fer més.

www.sobre-salientes.com