El futur de l'educació: ¿protagonistes o víctimes?

L'educació necessita canvis profunds que donin resposta a la percepció d'amplis sectors de la ciutadania, que no veuen una relació directa entre les necessitats de formació al segle XXI i la dinàmica del procés d'ensenyament i aprenentatge que es desenvolupa en la majoria dels centres educatius a Catalunya.

Un exemple d'aquesta dificultat per donar resposta són els resultats de les últimes proves de competències bàsiques a 4t d'ESO, que reflecteixen que els alumnes catalans no superen els nivells mínims a matemàtiques i anglès.

El sistema educatiu català disposa des de fa uns anys de mesures que permeten conèixer els resultats dels nostres alumnes en àrees i competències bàsiques en l'ensenyament obligatori. Els resultats sovint han estat considerats mediocres, però altres vegades també s'ha reconegut l'esforç de la comunitat educativa per donar un nivell mínim de qualitat a un sistema que no està prou preparat per a l'escolarització universal i, en alguns casos, carregat d'alumnes d'incorporació i sortida constant.

També disposem de mesures dels resultats de certificació acadèmica dels alumnes i de l'índex de continuïtat i d'abandonament del sistema. D'aquesta mesura es dedueix la xifra d'abandonament escolar que tants maldecaps dóna a la nostra societat.

Fracàs vital

Però hi ha una altra xifra de la qual no tenim dades objectives, que és la de la bretxa entre la formació que donem als centres i l'índex de fracàs en el desenvolupament posterior dels nostres alumnes. És el que podríem anomenar 'fracàs vital'. La competència de conduir la pròpia vida és el resultat de múltiples factors personals, però la influència de la família i de l'escola resulten imprescindibles per construir la pròpia personalitat i identitat, i encaixar-la en un projecte vital i professional, que la faci possible.

El repte de l'educació del segle XXI és harmonitzar la construcció de la persona d'una manera integral respecte a la formació personal i acadèmica, dins d'un projecte de convivència, que inclou el concepte de ciutadania global. Els reptes de futur que viu Catalunya en aquests moments estan més que mai vinculats a la transformació profunda de l'educació del nostre país, que ha de respondre a noves competències i habilitats per als futurs ciutadans.

Les escoles de Jesuïtes Educació a Catalunya, que agrupem més d'11.000 alumnes i més de mil educadors, creiem que és en aquests moments de desconcert, d'ajustos econòmics i d'evidència de noves necessitats educatives, que cal impulsar una reflexió, que impliqui la participació del conjunt d'alumnes i educadors de la nostra xarxa.

Canvis profunds

És el moment d'exercitar la reflexió creativa, el pensament lateral i de revisar la manera tradicional de veure l'exercici diari del procés d'ensenyament i aprenentatge. Per a nosaltres no és un projecte per salvar uns resultats dolents o una crisi interna, sinó que considerem que és ara, quan les coses van raonablement bé en la nostra xarxa, però s'entreveuen canvis profunds, que cal preparar-nos per imaginar i guanyar un futur diferent.

Richard Gerver deia fa poques setmanes en una conferència a Barcelona "que el propòsit de l'educació és treure el potencial de les aspiracions vitals dels alumnes i de les seves potencialitats". I afegia que educar és apoderar-se, en el sentit anglosaxó d''empower', i no limitar-se a preparar exàmens.

Aquests canvis per afrontar reptes integrals no són possibles sense la implicació dels educadors i dels alumnes. És per això que hem proposat en la nostra xarxa un procés de reflexió i participació, que anomenem Horitzó 2020, que ens interpel·la i ens convida a 'mullar-nos'. La dinamització i estructura de la reflexió i de la gimnàstica de preparar-se per al canvi dirigida als professors està orientada a la nostra participació professional, i busca recollir les idees, impressions, desitjos i plantejaments dels educadors pel futur de l'educació.

El sentit de l'educació

Creiem que ens hem de donar temps per reflexionar i participar pensant en el nucli central del sentit de l'educació, en el què de l'educació, deixant per al pròxim curs el com ho farem. Sovint, els debats educatius es bloquegen en les dificultats de portar a terme els canvis, o del que ens diran les normatives, sense adonar-nos que som nosaltres els primers que ens posem bastons a les rodes, perquè no tenim clar on centrar els canvis i què volem aconseguir amb ells.

Les primeres idees que estan sortint ens donen suggeriments que expressen desitjos de canvis en els espais, en l'organització dels professors o en l'agrupació d'alumnes. També en la necessitat de prioritzar algunes parts del currículum, eliminar-ne d'altres, i, fins i tot, al trencar la mateixa idea d'aula, per trobar camins diversos per a alumnes que també són diversos.

Estem convençuts que prioritzar la reflexió sobre l'acció immediata o convulsiva és autènticament revolucionari en un sector, com l'educatiu, en el qual no es dóna sovint l'espai adequat per trobar les respostes a uns reptes que són, ara per ara, d'un altre segle.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Amb el projecte Horitzó 2020 volem deixar de ser víctimes del futur per ser el seus protagonistes. Protagonistes de l'educació que volem per als ciutadans de la Catalunya del 2020.

Aquest article està firmat també per Xavier Aragay, director general de Jesuïtes Educació (www.fje.edu)