Un jutge empara l''escrache'

Per fi, la Justícia ha respost positivament davant l''escrache'. I es tractava, ni més ni menys, que del practicat davant del domicili a Madrid de la vicepresidenta del Govern, Soraya Sáenz de Santamaría. Va ser realitzat el 5 d'abril d'aquest any per membres de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca que exhibien pancartes en què es deia “Sí que es pot, però no volen” i “Soraya, Soraya, qui et paga el pis, no són suïcidis són assassinats”.

Iniciat un procés penal contra els assistents a aquesta concentració, el jutjat d'instrucció número 4 de Madrid per decisió del 10 de maig ha acordat l'arxivament de les actuacions. I ho ha fet molt enraonadament, aplicant criteris democràtics en la interpretació de les lleis reguladores del dret de reunió i manifestació i, sobretot, del Codi Penal. És, sens dubte, un senyal més que és possible que els tribunals assumeixin plenament els valors democràtics que condueixen a emparar i protegir els drets dels ciutadans. Afegint-se així a la ciutadania que està fent front a les polítiques neoliberals i autoritàries dels Governs conservadors d'Espanya i, entre altres autonomies, de Catalunya.

La resolució parteix de diversos pressupostos fonamentals que són presents en la jurisprudència constitucional. El punt de partida és el reconeixement del paper central de la llibertat d'expressió en una societat democràtica que obliga a acceptar com a lícites aquelles expressions que “ofenen, xoquen o pertorben” els seus destinataris perquè són conseqüència del “pluralisme, la tolerància i l'esperit d'obertura” propis d'aquella societat.

D'aquí es deriven exigències per als dipositaris de poders públics. Primer, una “contenció més gran en l'ús de la via penal” per garantir l'ordre públic. Consideració que haurien de tenir present els ministres Fernández Díaz i Gallardón. Per tant, els 'escraches' “davant dels domicilis de determinats polítics en actiu” s'han d'interpretar, com a expressió del dret de reunió, de manera que les limitacions a què aquest dret està subjecte s'han d'analitzar de forma “raonable i proporcionada”, de tal manera que no n'hi ha prou de crear “un clima de tensió” per generar un retret penal.

Des d'aquests pressupostos, exclou que la conducta dels concentrats mereixi un retret penal ni com a delicte de coaccions ni com a delicte d'amenaces, i rebutja així mateix que la manifestació pogués ser delictiva. Per a això, pressuposa, de conformitat amb el Tribunal Europeu de Drets Humans, que per a “un polític en exercici" els límits de la crítica són més amplis que respecte a qualsevol ciutadà en la mesura en què el polític “s'exposa inevitablement i conscientment a un control permanent dels seus fets i gestos” i està obligat davant de la crítica a “mostrar més tolerància”.

Sense rellevància penal

Per aquesta raó, l''escrache' és legítim i no té rellevància penal. Ho resumeix així el jutge. No troba "en la conducta dels denunciats un greu atemptat contra la llibertat, intimitat i seguretat de la vicepresidenta i la seva família ja que la finalitat de la concentració o 'escrache' no era trencar per la força la voluntat política de la senyora Sáenz de Santamaría com a membre del Govern i integrant del Partit Popular, sinó expressar a la via pública la informació i les idees del col·lectiu concentrat sobre el problema de l'execució hipotecària i la crítica a la per ells considerada inactivitat dels polítics governants".

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Recalca a més que s'ha produït “sense que s'hagi violat el dret a la intimitat de la vicepresidenta, donat que, pel seu caràcter de persona de rellevància pública dedicada a la gestió política, aquest dret cedeix davant dels abans expressats drets col·lectius”. I dóna per suposat que no hi va haver en cap moment violència física ni força en les coses ni restricció a la llibertat d'obrar de la vicepresidenta i de la seva família, encara que resultés impossible “treure al fill de la senyora Sáenz de Santamaría a passejar durant els poc més de 20 minuts que va durar la manifestació”. El jutge admet que la concentració va ocasionar “certes molèsties” al càrrec públic i als seus veïns i fins i tot al trànsit, però són “pertorbacions” admissibles que estan molt lluny de tenir transcendència penal.

Estem, doncs, davant d'una resolució judicial que, d'ara endavant, ha de marcar una pauta de valoració dels 'escraches' presidida per la tolerància i el respecte.