Antologia de bestieses polítiques
El nacionalcatolicisme del ministre convers Jorge Fernández Díaz
"Fernández Díaz no sembla haver sabut resoldre el conflicte entre la seva fe i la raó que ha de regir en el governant que es deu als ciutadans "
L’arquebisbe de Madrid, Antonio María Rouco Varela, a la cerimònia. /
No es pretén en aquest article carregar contra les creences religioses de ningú ni burlar-se'n. Al contrari, ens mereixen tot el respecte, més encara en aquests moments de crisi de valors transcendents. Del que es tracta és de qüestionar l'esperit nacionalcatòlic de l'actual ministre de l'Interior, que precisament per formar part del Govern d'un estat aconfessional no pot anar dient públicament que "Espanya serà cristiana o no serà", com l'octubre passat va fer a Roma, inspirant-se en el lema del decimonònic bisbe Torras i Bages referit a Catalunya.
El cas de Jorge Fernández Díaz és diferent del d'altres polítics --des de López Rodó a Federico Trillo-- que sempre van ser de l'Opus Dei, per exemple. Ell ja havia desenvolupat una àmplia trajectòria política (governador civil d'Astúries i de Barcelona, senador i president del PP català, entre altres càrrecs de responsabilitat) quan, el 1991, en un viatge als EUA i visitant Las Vegas (qui ho diria), va començar el seu "camí de retorn". Textualment, segons les seves paraules: "Déu va sortir manifestament a trobar-me [...] Jo no negava Déu, simplement vivia com si no existís".
No obstant, encara va trigar sis anys a arribar a la conversió total i la seva comunió amb l'Opus. Ja era secretari d'Estat d'Administracions Públiques (sempre a l'ombra del seu gran valedor, Mariano Rajoy) quan el 1997... "Va ser l'any en què el Senyor va dir: "Fins aquí hem arribat. O caixa o faixa'". I va decidir jugar-se el tot pel tot, recordant aquella frase d'un altre convers com va ser sant Pau: "On ha abundat el pecat, ha sobreabundat la gràcia".
"DÉU ÉS AL CONGRÉS DELS DIPUTATS"
A partir de llavors, el dia a dia de Fernández Díaz ha estat un constant teresià 'vivo-sin-vivir-en-mí'. I si, per Teresa d'Àvila Déu era fins ara als 'pucheros', pel nostre ministre de l'Interior, "Déu està molt present al Congrés dels Diputats. Les Corts són l'òrgan legislatiu, i Déu, el gran legislador de l'univers". Des d'aquesta perspectiva ha anat desgranant la seva visió de la realitat espanyola en compareixences públiques. El 2007, a la catòlica Universitat CEU-San Pablo de Madrid, va manifestar: "Vivim en una societat on el pecat original està en estat químicament pur. És el legislador ordinari el que decideix quan comença la vida, qui és el titular del dret a l'educació, què està bé i què està malament."
Dos anys abans, en una altra conferència, havia ventilat els últims 500 anys de la història de l'Església amb una inusitada capacitat de síntesi. Aquesta: "Algú em va dir una vegada que, al segle XVI, la Reforma [protestant] va treure l'Església a Déu; al segle XVII, la Il·lustració li va treure Jesucrist; al segle XIX, el marxisme i l'ateisme ja treuen Déu i es col·loca al centre l'home; i, finalment, Satanàs es col·locarà al lloc de l'home. Potser això sigui l'Apocalipsi, encara que realment no sé on som ara".
LA POLÈMICA PERVIVÈNCIA DE L'ESPÈCIE
Apocalíptic i religiosament angoixat, Fernández Díaz no sembla haver sabut resoldre el conflicte entre la seva fe i la raó que ha de regir en el governant que es deu als ciutadans que professen diferents religions o simplement la increença. Fa a penes tres mesos va llançar aquest lament: "Si el 75% de la població espanyola que es declara catòlica actués en coherència, determinades lleis mai s'haurien acceptat". Va ser al mateix acte celebrat a l'Ambaixada d'Espanya a Roma on va rebutjar el matrimoni homosexual amb l'argument de la perpetuació de l'espècie, que va provocar tanta indignació com bromes. "Si ens oposem al matrimoni entre persones del mateix sexe, no podem usar arguments confessionals. Existeixen arguments racionals que diuen que aquest matrimoni no ha de tenir la mateixa protecció per part dels poders públics que el matrimoni natural. La pervivència de l'espècie, per exemple, no estaria garantida".
Al seu costat hi havia el cardenal Antonio Cañizares (conegut afectuosament com el petit Ratzinger), que com a bon cèlibe tampoc ha fet res per aquesta pervivència. El cas és que si el Tribunal Constitucional ja havia avalat el novembre del 2012 aquest matrimoni gai, el Fernández Díaz ultracatòlic ho seguia tenint molt clar: "[La sentència] No em canviarà la consciència, les meves creences ni tampoc les meves conviccions".
El tema de la protecció del matrimoni homosexual va cuejar molt, fins a l'extrem que Fernández Díaz va ser interpel·lat al Senat per l'oposició i va respondre: "Deu estar d'acord amb mi que el desenvolupament d'una responsabilitat pública com la que tinc jo no pot ser mai un límit a l'exercici de dos drets fonamentals reconeguts a la Constitució: llibertat d'expressió i llibertat de consciència". Llavors, el senador socialista Jesús Martín Rodríguez li va replicar: "Vostè va jurar complir i fer complir la Constitució i per justificar les seves declaracions apel·la a la moral. En Dret Canònic, si es jura en fals es comet perjuri, i en l'ordre jurídic espanyol té el nom de fals testimoni".
LA RELIGIÓ, UNA ASSIGNATURA FONAMENTAL
En el seu afany de considerar la política com "un magnífic camp per a l'apostolat, la santificació i el servei dels altres", fa la sensació que el ministre actua més com un bisbe que adoctrina els seus feligresos que com un governant que ha de regir la voluntat democràtica d'un poble plural en l'aspecte ideològic i en el religiós. Moltes de les seves exigències ("la Religió no pot ser considerada una 'maria' i ha de tenir el mateix rang que altres assignatures fonamentals") s'assemblen a les del membre més inflexible de la Conferència Episcopal que presideix Antonio Rouco Varela, a qui Fernández Díaz fa temps que facilitava sopars periòdics de polítics amb ell. Malgrat aquesta amistat, el ministre no ha aconseguit en un any i mig de Govern del PP que Rouco i Rajoy es vegin en públic de president a president. Potser tampoc li fa gaire falta a l'Església catòlica si aconsegueix el que està aconseguint.
"L'AVORTAMENT TÉ ALGUNA COSA A VEURE AMB ETA"
¿Durarà molt Fernández Díaz al capdavant del ministeri? En alguns cercles periodístics se'l dóna per caigut en una futura (i sense data) remodelació del Govern. Se citen problemes com la marxa del secretari d'Estat de Seguretat Ignacio Ulloa, arran dels dossiers policials anònims que van circular en la campanya electoral catalana contra Artur Mas i Jordi Pujol, dels quals el mateix ministre va dir no saber-ne res. I també hi ha hagut pressions dels sectors més obtusos del PP quan es va decretar l'excarceració de l'etarra Bolinaga. "No, Jorge, no; ETA no està derrotada, està a punt de guanyar unes eleccions", diuen que li va dir Jaime Mayor Oreja a Fernández Díaz, en vigílies dels comicis autonòmics bascos, per censurar-li que donés ETA per liquidada.
Notícies relacionadesCuriosament, va ser en una compareixença per parlar del terrorisme etarra quan, dies enrere, va patir un inadmissible lapsus freudià al preguntar-li un periodista sobre l'avortament, que no era el tema. "L'avortament té poc a veure amb ETA. Bé, té alguna cosa a veure, però, en fi, no gaire", van ser les seves paraules sorgides del subconscient. Per cert, suposem que el subconscient catòlic de Jorge Fernández Díaz ha de patir moltíssim quan vegi que el seu partit, esquitxat de sobresous i comissions milionàries, recolza en plena crisi unes mesures econòmiques i socials que desprotegeixen els més pobres. No en va, Jesús de Nazaret va defensar els desafavorits i va atacar els poderosos. I, naturalment, mai va rebre honors com el d'entrar als temples sota el pal·li nacionalcatòlic.
