Antidiplomàcia econòmica

L'economistaJosé Carlos Díez publica un llibre titulatHay vida después de la crisis. El títol encaixa molt bé amb la seva personalitat, propositiva. Per això diu que «una depressió econòmica equival a una guerra, i a les guerres s'hi va plorat de casa i amb un objectiu: guanyar».

El text inclou no només anàlisis, sinó també propostes concretes per a problemes concrets com la sequera de crèdit, l'atur o els desnonaments, des del realisme però amb la certesa que no es pot sortir d'aquí enviant a l'exclusió social un percentatge important d'espanyols. I fins a arribar a la conclusió que hi ha vida després de la crisi, repassa exhaustivament tots els antecedents de la gran crisi, els actors que hi han intervingut i el preu que pagarem si Europa segueix entestada en la via única de l'austeritat i a no fer res més enllà de l'ajust fiscal.

El capítol en què detalla aquests perills, aquesta catàstrofe, l'encapçala amb una cita deKonrad Adenauer: «La història és la suma total de totes aquelles coses que s'haurien pogut evitar», va dir el polític alemany, un dels pares de l'Europa que tant volíem. Una Europa, tal com es recorda al llibre, on van començar les dues guerres mundials del segle passat, però que després va intentar neutralitzar les seves pitjors inèrcies amb intel·ligència i negociació.

I efectivament, si l'euro s'hagués dissenyat bé en origen amb un Tresor únic, si les institucions comunitàries haguessin tingut autoritat, si els ciutadans europeus haguessin participat més i millor en la construcció institucional, si els bancs centreeuropeus no haguessin finançat amb avarícia la borratxera de consum als països del sud, si les democràcies haguessin exercit els controls sobre la banca privada i no haguessin pervertit el funcionament de les caixes d'estalvi i altres entitats semblants, si a Grècia se l'hagués rescatat com un dels nostres i no com el boc expiatori dels mals de tots¿ sense la suma total de tot el que podria haver-se evitat potser algun dia no hàgim de tornar a citarAdenauer.

Sense donar la cara

Notícies relacionades

Illa i Sánchez: normalitat i provisionalitat

Multireincidents, el camí més llarg és l’eficaç

Aquesta setmana l'espectacle europeu ha arribat al seu zenit. Brussel·les apuntant a Berlín per la seva rigidesa austericida, Berlín disparant contra el president de la Comissió per l'atur juvenil i per la pujada de l'IVA. Alemanya retraient a Espanya que no hagi utilitzat tot el rescat bancari, Madrid dient que són meres especulacions. La Comissió amenaçant el nostre país amb sancions per tenir un 27% d'atur a la vegada que ens tenalla amb polítiques que no deixen cap sortida. I tot això, fora de focus, fora de micro, sense donar la cara.

Jo també vull ser optimista com ho ésDíez, així que pensaré que a Europa li encanta passejar-se per la vora de l'abisme, que aquesta successió de disbarats, d'antidiplomàcia econòmica ens farà tocar fons i que hi haurà vida després deMerkel i de les eleccions alemanyes.