"Mama, papa, vull ser polític"
Uns joves escriuen als seus telèfons mòbils. /
"Mama, papa, vull ser polític", va dir el fill. "Déu meu, ¿què he fet malament?", va afegir la mare, mentre el pare es va mostrar callat i rígid.
Els joves som persones inquietes que ens agrada interessar-nos per tot, per tot el que ens agrada. Per a uns el futbol (o un altre esport), per a altres la música, per a altres els videojocs, i per a altres la política, sí, he dit bé, política.
"Aquests joves sovint mostren desconcert, pel poc suport social que tenen, i confessar-ho als pares els suposa tot un repte. Al principi, els pares, es mostren receptius, però ho acaben acceptant", comenta un especialista.
"Aquesta mena de joves són persones que estan sotmese a possibles rebutjos, que no les acceptin", afegeix una altra especialista.
La política actual està concebuda com un món d'adults, un món del qual només parlen els grans mentre juguen a cartes o al dominó. Mai s'ha vist com una cosa juvenil i innovadora, mai. No han estat capaces ni les associacions juvenils dels partits de canviar aquesta visió. No han estat capaces de fer veure que els joves tenim ideals, tenim les nostres pròpies idees.
"Quan l'hi vaig explicar als meus pares, van passar nits tristes. Se n'avergonyien. Després van començar a buscar psicòleg, però ho vaig aconseguir, vaig aconseguir que ho acceptessin. No és res dolent, sóc persona igual i mereixo un respecte", ens diu un jove.
Els joves als quals ens agrada la política, sentim infinitat de vegades aquell "és curiós, ¡amb 15 anys!", i aquell "no ho entenc, no saps el que et fas". Però som fidels a les nostres idees i a la nostra lluita.
Agradar-te la política no vol dir que t'agradi Rubalcaba o Rajoy, Mas o Pere Navarro, agradar-te la política és comprendre que és el mecanisme que (ben usat) busca el benestar dels ciutadans i lluita pels seus drets. No és més que això.
Els joves, ens agradi o no la política, som qui podem treure Espanya del forat, i no se'ns té en compte. Tenim més d'un 50% d'atur juvenil, i tenim dirigents polítics que només se centren a complir l'objectiu de dèficit i a acontentar Europa.
Estem farts que se'ns menyspreï, que mentre els ciutadans de classe mitjana-baixa ens estiguem empobrint, els de classe alta i polítics s'estiguin enriquint --encara que m'agradi la política, també estic decebut amb ella.
Dia a dia només sentim parlar els termes "objectiu de dèficit", "mercats", "rescats", etc... Però no sentim una sola frase (certa), ni un sol dirigent polític que estigui centrat a disminuir aquest nombre, aquest 50%.
Hem de marxar a l'estranger per poder subsistir, ja que a Espanya no tenim futur. Però ningú, ningú, es preocupa pels nostres problemes.
El descontentament amb la política ja és una cosa normal, la desconfiança amb els nostres mandataris és una cosa més que un fet habitual.
La política s'ha convertit en un tema tabú, els ciutadans només parlen de política per parlar de les polèmiques que afecten negativament aquesta. Els polítics són els culpables.
Els joves estem desil·lusionats, ja no volem estar a Espanya, ja no tenim oportunitats aquí. Però segons Fátima Bañez, ministra de Treball, s'ha de veure com una oportunitat. L'invito a marxar.
Notícies relacionadesSom joves lluitadors, i volem un futur digne per a les nostres generacions. Lluitarem per aconseguir un bon futur, el futur que ens mereixem.
