Wert, Mas i els altres
Patètic, si senyors. En més d'una ocasió he arribat a sospitar que els ministres de Mariano Rajoy s'entesten a embolicar les coses complexes perquè tot rebenti, perquè els facin fora de la poltrona i veure's, així, alliberats del calze d'una governabilitat que són incapaços de gestionar. Això del ministre Wert, a més d'infumable, és incomprensible i fa bona l'editorial d'EL PERIÓDICO quan afirma en un destacat: "El projecte d'educació és un atemptant contra l'equitat, la laïcitat i la immersió lingüística". Doncs sí, és tot això i molt més. Començo a pensar que les decisions que pren el Govern central se sustenten, en la mateixa proporció, sobre la malaptesa i la volumetria testicular d'inspiració tavernària. Si existís un examen de piròman, els pupils de Mariano obtindrien matrícules d'honor cum laude.
Però desgraciadament no tot acaba aquí. Com a efecte col·lateral a tanta inexperiència política el president Mas ha tornat a agafar el timó del seu barquet de vela, després d'haver navegat sense nord un munt de mesos. I sense pensar-s'ho dues vegades, després d'enfilar-se al trinquet, ha cridat la marineria a una lluita a mort contra l'hidra que emergeix de la més profunda de les reaccions. Els recursos continuats al Tribunal Constitucional, lleis com les de Wert i Gallardón o els diplomes vestidets de blau de Llanos de Luna són, per al president Mas, la millor beguda energètica. Li dóna força --i raons-- per tocar a sometent. Les maldestres maniobres del PP respecte a Catalunya han dibuixat una línia vermella, un abisme, entre les polítiques acceptables per als catalans i les que no ho són.
Notícies relacionadesArtur Mas i els seus han aprofitat l'ocasió per cridar a la mobilització col·lectiva. Crec, sincerament, que s'ha de respondre a la crida del president de la Generalitat. Això sí, advertint per endavant la penya convergent que el ciutadà, a aquestes altures de la pel·lícula, no es deixarà enganyar. Mas i CDC després de mil dubtes es van plantar al capdavant de la famosa manifestació de l'11-S. La 'mani' els va desbordar i avui paguem un alt preu per això en forma d'improvisacions. José Montilla també va encapçalar una altra gran manifestació un calorós mes de juliol i va ser sobrepassat pels esdeveniments. M'atreviria a aconsellar prudència a l'Executiu català perquè no jugui amb foc, perquè aparqui el partidisme i no intenti treure rèdits espuris del cabreig general. La història política està plena de bumerangs. Fa poques setmanes --al marge de Wert-- milers de pares, professors i alumnes maleïen, al mig del carrer, les polítiques d'Irene Rigau; demanaven beques menjador i atenció a les escoles infantils. ¿Ho recorden? ¿Sí? Doncs és urgent prendre les mesures oportunes sobre això. No sigui que als jerarques convergents els passi el mateix que als americans a l'Afganistan, que van ajudar a créixer els talibans i ara no poden amb ells.
