El repte metropolità de Barcelona

Fa 125 anys Barcelona es reivindicava com a metròpolis amb l'Exposició Universal de 1888 i la posterior annexió dels municipis del seu pla. Sumava idees, potència humana i empenta econòmica.Vicens VivesaNotícia de Catalunyainterpretava un procés iniciat molt abans: «Catalunya creava un òrgan de ressonància històrica i mundial molt per sobre de les seves possibilitats humanes: Barcelona (¿). Sense Barcelona els hauria faltat als catalans el gresol que faria la síntesi de les seves esperances».

El 1921, a l'incorporar Sarrià, s'a-cabava l'expansió territorial. La realitat urbana i política de la segona meitat del segle XX va dibuixar un altre model de creixement, amb el resultat d'una Barcelona molt complexa, amb una ciutat central i una xarxa de poblacions veïnes que són molt més que satèl·lits però que no sempre aprofiten els avantatges de l'aglomeració.

ARA ÉS necessari un nou impuls metropolità per saltar d'escala i superar els símptomes d'esgotament de la Barcelona estricta, temptada de replegar-se sobre si mateixa. L'anunciada llei catalana de governs locals que simplificarà òrgans (desapareixerà el Consell Comarcal del Barcelonès, entre altres mesures) hauria de facilitar-ho. Les preses de posició dels dirigents metropolitans, inclòs l'alcaldeXavier Trias, fan pensar que és possible; esperem que la reforma de l'Administració local que anunciaMariano Rajoy no ho impedeixi. Superada l'etapa de contenidor de problemes que Barcelona no podia pair, l'àrea ha de ser molt més que una coordinadora d'alcaldes i actuacions locals. Ha de fer política: industrial, urbanística i de grans infraestructures (incloses les d'àmbit regional metropolità), promoció econòmica, formació, igualtat i lluita contra la crisi, i ha de fer ús comú dels recursos.Francesc Santacana, durant anys ànima del Pla Estratègic Metropolità, es preguntava fa poc si té sentit que cada municipi metropolità faci la seva pròpia promoció econòmica. Valdria una altra qüestió: saber si és lògic col·locar unoutleta Viladecans sense una visió estratègica del comerç a Barcelona i la zona metropolitana del Baix Llobregat.

La Barcelona real és fruit de nombrosos processos econòmics i socials desenvolupats durant més de mig segle, molt relacionats entre si i sobre els quals l'àrea metropolitana ha reflexionat fa poc, prenent com a eixos la ubicació industrial, la immigració i la mobilitat. Aquelles transformacions són part ara de les tasques pendents. Característica metropolitana de les últimes dècades va ser l'èxode de les fàbriques cap a la perifèria, als polígons industrials. Les velles factories van sucumbir davant el valor del sòl residencial i la millora de les condicions de vida urbana i no solament a Barcelona, també a l'Hospitalet, Cornellà o Badalona. Ara plantejar el futur de l'activitat industrial és més actual que mai: sembla molt cert que un país sense indústria difícilment funcionarà. I és veritat que Barcelona i Catalunya concentren més del 26% de l'espanyola i gairebé el 27% de les seves exportacions, però també que el pes de l'activitat industrial en la regió metropolitana ha caigut fins al 20% i que en molts casos els polígons són obsolets, incompatibles amb la indústria de qualitat i l'aposta pel coneixement.

Hi ha encara massa ferides urbanístiques i socials obertes als barris sorgits amb les grans onades de la immigració espanyola, tan decisiva per al creixement del país. Sobre el vell paisatge -redimit en gran part per les polítiques municipals- impacta una nova immigració planetària, amb les paradoxes pròpies de les crisis: emigren cervells, arriben nous braços i al mig queda una generació perduda, sense formació ni futur. El factor metropolità ha d'ajudar a reparar l'ascensor social.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

LA MOBILITAT és consubstancial a l'àrea metropolitana. L'automòbil va ser determinant perquè sorgissin el turisme massiu, les urbanitzacions, les migracions internes, els centres comercials, els trasllats de les fàbriques¿ Riquesa i desenvolupament, sí, però també un territori molt castigat: la ciutat extensiva és més cara i menys sostenible que la compacta, i tot i així va ser encoratjada per les administracions, especialment l'autonòmica. És necessari abordar la dispersió de centres, idees i projectes, emprendre una ordenació continguda del territori i gestionar el transport i els nous fluxos turístics.

En resum, és tot un repte que convida a aprofitar la força de la marca Barcelona, a democratitzar la potencialitat del fet metropolità, consensuar grans projectes estratègics i apostar per les relacions amb l'entorn, en especial la regió euromediterrània, on Barcelona pot exercir la capitalitat real. Una oportunitat per a la Catalunya del segle XXI.