Un Saturn anomenat Aznar
"Diuen els entesos que la fragilitat de l'extrema dreta espanyola es deu a la capacitat d'aixopluc del paraigua del Partit Popular"
Quan Sacha Distel, als anys 60, cantava 'Monsieur Cannibal', José María Aznar encara no parlava d'armes de destrucció massiva ni sabíem qui integraria el denominat trio de les Açores. Espanya vivia sota la dictadura, en ple 'desarrollismo', amb l'esperança de treure's de sobre el despotisme --escassament il·lustrat-- del general Francisco Franco.
La tornada de l'enganxosa cançó repetia, una vegada i una altra, una cosa així: “Oh, Monsieur Cannibale, je ne veux pas mourir, Monsieur Cannibale. Laissez-moi partir”. Les pàgines del 'TBO' eren pròdigues en dibuixos on el pare de la família Ulises apareixia captiu en una enorme olla, sobre les brases, a l'espera de ser convenientment condimentat. Mentrestant, el doctor Franz de Copenhaguen ens enlluernava amb els seus genials invents.
Sospito que Mariano Rajoy, en les seves nits d'insomni, rememora alguna d'aquelles vinyetes de la infància. Intueixo que sent com la caloreta que emana de la inquietud s'enfila per les seves llargues cames al mateix temps que, una sensació d'ofec, li oprimeix l'estern. Imagino que Don Mariano alça els ulls al cel encomanant-se al Déu únic i verdader de les religions monoteistes. Albira cap allà perquè a l'Olimp dels altres déus hi habita Saturn. Sí, aquella deïtat adorada pels romans que devorava els seus fills amb el fi que aquests no poguessin substituir-lo en el govern del món.
José María Aznar amenaça que torna. I ho verbalitza davant una Espanya en què no ha esclatat amb força --de moment-- l'ou de la serp populista i xenòfoba com ho ha fet a Grècia, Hongria o a les viles que controlen els Le Pen. Diuen els entesos que la fragilitat de l'extrema dreta espanyola es deu a la capacitat d'aixopluc del paraigua del Partit Popular. A la seva empara hi trobem centristes, democratacristians, liberals, conservadors i... gent provinent del desballestament franquista.
Des del punt de vista de la democràcia millor tenir-los aquí que en un altre lloc, gràcies, doncs. Però, no obstant, des del més insondable de la caverna algú crida: ¡Torna! I l'impertorbable 'plusquamperfet' Aznar medita mentre clava la seva falç a l'esquena del seu primogènit. Com Saturn abans de devorar.
