Al contraatac
Que corri l'escalafó
Totes les enquestes sobre intenció de vot que s'han publicat en els últims mesos coincideixen a assenyalar l'enorme pèrdua de crèdit que experimenten populars i socialistes entre els seus electors i entre els ciutadans en general. Tanta, que per primera vegada entre la gran dreta (amb les seves sigles successives) i el PSOE a penes arriben al 50% dels vots dels ciutadans. I totes les enquestes coincideixen també en el fet que aquest desgast el recullen IU i UPD. Per a aquells profetes de l'apocalipsi, valgui la reflexió que el sofert poble espanyol, fart, exhaust, plomat, empobrit, cabrejat i sense horitzó, castiga els números u i dos del Parlament votant els números tres i quatre. Aquesta és tota la subversió de l'ordre establert que contemplen les enquestes. «Que corri l'escalafó», va dir l'escolà al morir el Papa. I l'escalafó de les preferències corre tant que alguns ja han començat a vaticinar fins i tot el sorpassoper l'esquerra d'IU al PSOE en les eleccions europees de l'any que ve.
Malgrat totes les penúries, a Espanya no creixen, de moment, les possibilitats electorals de partits situats als límits del sistema o directament en contra. Per sort, no ha florit l'extrema dreta xenòfoba. No tenim, com els grecs, una Alba Daurada, ni un Front Nacional com els francesos, ni un Vlaams Belang com els belgues, ni un neonazi Partit Nacional-Demòcrata com els alemanys.
Aquí no han triomfat tampoc populismes com el de l'UKIP britànic, o partitsad hoc com el deBerlusconi(tret de l'episodi local deJesús Gil). I ni tan sols ha sorgit fins ara una formació política que reculli les simpaties i l'acceptació que, segons totes les enquestes també, desperten els moviments socials al nostre país.
Aznar, a la seva
Doncs no, aquesta democràcia nostra tan jove i tan imperfecta té fe en si mateixa. Deu ser que la nostra memòria històrica ens vacuna contra determinats riscos. Potser precisament per això ha provocat una commoció tan gran la reaparició estel·lar deJosé María Aznar a la tele aquest dimarts. Ell no va anar a Antena 3 per dirigir-se als espanyols o per parlar de la situació dels espanyols. No, ell hi va anar pels seus interessos. Però com que els seus interessos en aquest moment són una mica bruts, va haver de revestir-los amb aquell aire de perdonavides, de posseïdor de la veritat absoluta, de salvapàtries, que provocava reaccions entre la por i el riure. ¡Uf, quin favor li ha fet aRajoypretenent el contrari!
Perquè en realitatAznarva anar a la tele a advertir aRajoyi a tot el PP que no poden assistir impàvids i desconcertats a tot el cabal d'ombres que la investigació delcas Gürtel i elcas Bárcenas està llançant sobre els seus anys de Govern i al capdavant del PP. Llàstima que la seva reaparició coincidís amb aquesta setmana còmica en què hem perdut el compte entre les comptabilitats A, B i els errors comptables de 700.000 euros a benefici d'un talBlesa, íntim amic d'Aznar,per cert.
