El futur de Catalunya
Els immigrants i la transició catalana
La població d'origen forà no pot ser simple espectadora de l'exercici del dret a decidir
El procés històric de demanda del dret col·lectiu a decidir ja no té marxa enrere. Sabem que en un moment donat es produirà una ruptura democràtica que serà el punt culminant. Mentrestant, estem en un procés de suport social creixent a aquest dret des dels diferents àmbits i sectors de la societat civil catalana. És un bon símptoma que d'un dia per l'altre els dos principals sindicats (UGT i CCOO) i sectors de l'empresariat com el Cercle Català de Negocis s'hagin pronunciat a favor de la consulta sigui quin sigui el resultat final. Falten els col·legis professionals, les institucions més simbòliques des del punt de vista cultural, econòmic i social, com el tercer sector en el seu conjunt. Estem en l'inici d'un procés que hauria de tenir com a punt d'arribada un pacte nacional i social tan important com ho van ser els Pactes de la Moncloa per a la transició democràtica espanyola.
En aquest context, les entitats i institucions amb representativitat entre els immigrants no poden ser simples espectadores. És necessari que facin valer el que sempre han reivindicat: ser agents autònoms i independents. És necessari que entrin amb normalitat en el debat com un sector social més de Catalunya, i que fins i tot demanin poder ser consultats com uns ciutadans més, buscant els mecanismes legals dels quals disposa Catalunya per fer valer el que ja es va defensar en el Pacte Nacional per a la Immigració; per exemple, la residència permanent.
No parlo de la veu dels immigrants en les sectorials dels partits polítics, que estan fent, en diferents graus, una bona feina, sinó de les xarxes de participació reconegudes, com les institucions consultives d'associacions d'immigrants i de les entitats que treballen el tema des d'oenagés i sindicats i les branques socials de les diferents religions, que juntes també van votar el Pacte. Especialment importants són la Taula de Ciutadania de la Generalitat i les de les principals ciutats, amb Barcelona al capdavant.
És necessari que les administracions promoguin espais de reflexió sobre una consulta que afecta els immigrants, que també tenen dret a saber com serà Catalunya en un suposat futur Estat català. No hi podem girar la cara o donar respostes abstractes. Fan falta arguments concrets. ¿Hi ha una posició única entre els partits que defensen ja no la consulta, sinó la independència? ¿Com veuen CiU, ERC, ICV, la CUP i un sector ben visible del socialisme català els immigrants en un Estat català? ¿Milloraran la seva condició o una Catalunya independent reproduirà els mateixos greuges? ¿Com es gestionarà la diversitat religiosa, lingüística i cultural en un Estat català? ¿Els immigrants tindran millors condicions de mobilitat social i d'oportunitats? Només si veuen que la seva situació pot millorar, s'hi pronunciaran a favor. Per tant, s'han d'introduir en el discurs polític sobre la transició nacional alguns arguments i respostes a preguntes legítimes que es poden plantejar els immigrants.
A més a més, en aquesta reflexió col·lectiva entre immigrants i societat catalana és fonamental mostrar que hi ha una certa empatia entre reivindicacions: el dret al vot i el dret a decidir. Els arguments dels uns i dels altres són democràtics i de drets humans, i tots dos es troben, dit d'una manera directa,segrestatsper l'Estat. Òbviament, com en tot col·lectiu, entre els immigrants segur que hi ha una legítima pluralitat de posicions i que alguns fins i tot hi estan en contra. Però el dret bàsic a poder votar, el dret bàsic a poder decidir, hauria de ser una mateixa bandera.
A més, per part dels immigrants hi ha una correspondència històrica que ara s'ha de fer valer. De la mateixa manera que en el Pacte Nacional per a la Immigració Catalunya es va decantar molt directament per la residència com a criteri per a la ciutadania catalana i es va pronunciar pel dret al vot amb uns criteris temporals lògics, ara és el moment que el món immigrant hi correspongui a través d'una declaració conjunta a favor del dret a decidir. Aquesta simbiosi entre Catalunya i el món immigrant és un símbol més que suficient que, sigui quina sigui l'opció que cada persona legítimament pugui tenir, tots fem pinya contra un Estat que no deixa espai per a la llibertat.
Notícies relacionadesEn resum, és fonamental que:
1) es fomenti una reflexió col·lectiva de la immigració, de forma independent, sobre el dret a decidir. 2) la Generalitat expliciti si hi haurà mecanismes específics perquè els immigrants puguin exercir el dret al vot en una probable consulta. 3) els partits que reivindiquen la independència diguin com veuen la condició de l'immigrant en un potencial Estat català i quins criteris regiran les grans decisions sobre la seva gestió.
