Eternament... Duran
El portaveu de CiU, Josep Antoni Duran Lleida, al Congrés. JUAN MANUEL PRATS
Diuen els que el coneixen bé que Duran Lleida disfruta fabricant titulars de premsa, que s'hi delecta, que exerceixen sobre el seu ànim i caràcter un efecte estimulant. Quan són favorables el seu ego sent el vigor tonificant que produeix una beguda energètica. Quan són adversos el sumeixen en un mal humor expansiu que han de suportar, estoicament, col·laboradors i persones properes. Així és ell, diuen.
Però en honor a la veritat s'ha de reconèixer que Duran és un d'aquells espècimens polítics que està per sobre de la mitjana. Ho està per la seva permanència al llarg de dècades a primera fila, però també per la seva mestria per aproximar-se a la diana, a l'encert analític. El líder democristià no deixa indiferent, se'l censura tant com se'l considera. A vegades Duran juga a fer de vident, a predir els perills que depara el futur basant-se en les ensenyances del passat. I això, agradi o no, té molt a veure amb el que en diem experiència o, fins i tot, saviesa.
Original i còpia
Quan Duran Lleida adverteix que els partits que copien el discurs d'altres formacions polítiques corren el risc de perdre terreny perquè els electors prefereixen la versió original a la còpia, l'encerta. Probablement Duran es cura en salut davant els dards enverinats que li llancen els sectors radicals de la seva coalició, que li atribueixen el retrocés electoral de CiU en les eleccions autonòmiques; també en les enquestes que circulen pels despatxos del Govern català. Potser sí, però Duran verbalitza una gran veritat comprovable, no només per la fuga de vots que han patit les llistes convergents cap a altres espais, si no també la que pateixen --o han patit-- altres partits a l'acceptar com a propi el relat i els conceptes que els eren estranys. La contaminació existeix, i moltes vegades la cohabitació, a l'Executiu o fora, afebleix.
Sentit comú
Duran és un dels grans i meritoris supervivents. Sempre ha flotat i esquivat els torpedes procedents del foc amic i les mines sembrades pels adversaris. Però més enllà de les seves maniobres, bons contactes i habilitats, hauríem de valorar-li la capacitat per percebre la realitat política i, encara més, quan agrada amanir-la amb dosis de sentit comú. Recentment Duran ens ha alertat respecte a la ficció d'un sobiranisme de cartró pedra, aquest dijous ho ha fet sobre els perills que comporta l'adopció de discursos d'altres, ahir ho va fer sobre la dificultat d'acordar polítiques amb ERC vista l'experiència del tripartit...
Quan un país es troba en mans d'uns governants incapaços de gestionar, obnubilats pel ressò emocional de les seves arengues, s'agraeixen titulars fruit del sentit comú.
