El Joc d'Estratègia (de la vida real)

Una plataforma de videojocs amb tarifa plana al voltant dels 10 euros mensuals. L'Spotify dels videojocs. ¿Com és que no se li havia acudit a ningú abans? Doncs la brillant idea sorgeix de sis nanos a la vintena addictes a tot allò relacionat amb un joc, un comandament i partides sense límit. Són Sila Games, i des d'una oficina incubadora de no pas més de 20 metres quadrats, es trenquen el cap dia sí dia també per buscar finançament extern (afegiu-hi etiqueta “Drames diaris de les 'start-ups' en fase inicial”).

Tenen un Pacman de peluix groc llampant i un petit cactus a manera de flora i fauna per cuidar. Una oficina extremadament ordenada, recordem-ho, són tot nois. Adoren els pastissos de la nòvia de l'Albert, no suporten llegir comentaris malignes sobre ells per internet i admiren en gran manera el Nico, el creador de la sèrie 'on line' Calico Electronic. ¿”No sabeu qui és? Però si els seus vídeos tenen més de 100.000 visites”. I això de no poder viure sense internet, mòbil ni ordinador no cal ni dir-ho.

Sobre l'origen: “Sila Games neix d'una necessitat, el món dels videojocs està una mica estancat, pagues 70 euros, jugues 8 hores i el llences a les escombraries”. El Francisco --Chisco per als amics i l'equip-- havia de pensar un tema per al treball final de grau i els ho comenta als quatre amiguets de l'assignatura de videojocs. Escolta, ¿i si oferim una plataforma de videojocs per a iPhone, PC, Android, Mac i web on paguis una quota al mes i puguis jugar al que vulguis, què us sembla? I els amics, que s'animen molt ràpid. Es van apuntar a l'LS Startup Lab, un programa de la Universitat La Salle, on simular la creació d'una empresa en un únic cap de setmana, 48 hores per trencar-te el cap, fer un 'business plan' i presentar-lo davant d'un jurat. Va ser la primera aparició pública de Sila Games. Una salutació al mercat. Allà es van fixar en un noi d'un altre grup, parlava bé, dominava la comunicació i sabia més de negocis que qualsevol estudiant d'enginyeria multimèdia. Era el Kilian, fitxatge número 5. Després hi ha el dissenyador, el que ho deixa tot bonic i posa en ordre tot el que hi ha al damunt dels escriptoris és l'Oriol, que arriba per allò d'un amic, d'un amic del veí que parla bé de tu [cuideu les amistats, no se sap mai]. I aquí va el fitxatge 6 i el fet de creure's ja un equip seriós.

“Des de la universitat sempre ens han dit que emprenguem, les assignatures són molt pràctiques i aplicables a la vida real”. Quina enveja més sana que sentim. I ells que van agafar seguretat i van decidir presentar-se al Business Ideas Contest de la universitat. I van guanyar. Els van donar 1.000 euros, però el més important, la força per tirar endavant i creure's per fi un projecte real. A més els van acceptar a les incubadores Technova, de manera que es van estalviar el preu d'entrada (¡¡1.800 euros!!) i amb descompte en la tarifa mensual per poder disposar d'oficina pròpia. Una ganga, vaja. I això de reunir-se a la classe, la cafeteria o el pis del Chisco va passar a millor vida.

Seguir llegint

¿I ara? Ja han parlat amb desenvolupadors i la idea els sembla genial. “Hi ha gairebé 100 desenvolupadors de jocs a Barcelona, jocs molt bons però que no tenen el 'boom' dels grans que tothom coneix”. No és el mateix ser Angry Birds o Los Sims que un joc fet des d'un pis del Poble-sec. Per això la seva plataforma té un valor afegit: ofereixen a l'usuari videojocs d'empresa i també ajuden els petits desenvolupadors a donar-se a conèixer. “Enviarem un 'mail' als usuaris amb els cinc jocs de la setmana, i estaran barrejats els petits amb els grans, donant-los la mateixa visibilitat”. L'usuari de Sila Games es podrà descarregar el que vulgui, jugar i esborrar-se de forma il·limitada. I el desenvolupador de videojocs obtindrà un tant per cent dels beneficis segons el nombre de persones que hi juguin. Un cicle on tots hi guanyen. ¿Hi ha pirateria en aquest món? “Moltíssima, però a Sila volem trencar amb això, oferim la mateixa idea de descàrrega ràpida però amb més qualitat i en el moment que tu vulguis”. Seguint l'estela de Spotify, la gent ja no compra discos, paga 10 euros al mes --¡una copa!-- i així té accés a tota la música del món mundial. “El mateix amb els videojocs, jugaràs a jocs que ni tan sols coneixies”.

I ara la part problemàtica, la que els fa venir mal de cap cada matí. Estan en aquell punt d'intentar aconseguir diners per poder treure la primera versió beta. Han penjat el projecte a Projeggt, una web de finançament col·lectiu, el tan sobresaturat 'crowdfunding' però que tants projectes ajuda. Ara ja han recaptat el 86%, i encreuen els dits per arribar a la quantitat final. “Des del minut 1 el que més costa és que entri capital extern, no ens interessa tenir 'business angels' perquè no volem perdre l'esperit de l'empresa”. Confien en les petites contribucions, en el que serà un futur usuari, en els amants dels videojocs que hi puguin veure una gran idea. Necessiten mecenes per a aquesta aventura esbojarrada.

Seguir lluitant

Parlen trepitjant-se, rient molt i enllaçant temes sense solta ni volta. Supuren entusiasme per totes bandes. Reconeixen que n'estan aprenent molt. De comptabilitat, de màrqueting, de comunicació, de tot una mica. “Són vuit hores aquí tancats, ens hem de coordinar, vendre la idea, organitzar-nos”. Això de ser joves és bo per allò que ningú hi posarà més entusiasme que tu. Però també perjudica, reconeixen. Perjudica perquè encara hi ha gent de cap quadrat que tracta el jove com a estudiant, com a persona que viu a casa dels papes i no costa diners. O això es pensen. Però ells lluiten contra això i potser no tenen experiència, però sí una bona idea i ganes de menjar-se el món. “A la universitat hi pot haver persones que vagin pel 5 de nota, altres pel 10, quan ets en el món laboral i amb un projecte propi vas pel 10 i més”. El Kilian reconeix, amb una mica de vergonya i en veu baixa, que potser a la universitat et pots saltar alguna reunió dels treballs en grup, o treballar menys. Però aquí no. “Aquí si no hi ets tot es trenca, depenem de tots, som un equip”.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

La família recolza, ajuda en el que pot, però també hi ha el comentari de “¿quan començaràs a treballar en un lloc seriós?”. Ai, els pares. I els amics... els amics molta cara. Amb el clàssic “ja m'ho deixaràs provar” tots volen tenir accés a jocs il·limitats. I el tema del perquè de Sila Games. Aquí surt a la llum la part friqui. El Chisco parla i els altres escolten intrigats. No s'ho havien plantejat. ¿Sabeu el joc Half-Life? Sí, és lar. Comenten jugades. “¿Sabeu allò de Blackmesa?, vaig pensar que en castellà sona graciós, i se'm va acudir la paraula 'cadira', al principi vaig pensar en Redsila, i al final va sortir el terme 'xarxa'”. Ni idea de què parlen, ¿oi?, però el nom ens sona perfecte.

I ara a seguir creuant els dits per aconseguir els 3.000 euros. Si no s'aconsegueix, ¿hi ha pla B? (preguntem des del paper de mare preocupada). La resposta és clara: seguir lluitant.