Els ex parlen
"L'endemà ningú es recordava de les greus acusacions que demostraven l'estreta relació d'Aznar amb la 'trama Gürtel'"
José María Aznar, moments abans de l’entrevista a Antena 3 del 21 de maig. /
Aquesta setmana han parlat dos expresidents del Govern espanyol, José María Aznar i José-Luís Rodríguez-Zapatero. El primer ha estat molt hàbil per fer córrer una cortina de fum sobre els seus problemes. Un dia surt a la portada d'un diari de Madrid que la trama Gürtel va pagar part del casament de la seva filla i dos dies després concedeix una entrevista on es justifica i parla de política amb una ombra de retorn.
El dia després tothom parlava en el Madrid polític de les paraules gruixudes d'Aznar, ningú se'n recordava de greus acusacions que demostraven la seva estreta relació amb la trama Gürtel i que l'haurien pogut perseguir durant setmanes. Un bon estirabot dit a temps tapa notícies més rellevants en aquests temps de la realitat de plasma i el 'fast news'. Per cert, des de les antípodes ideològiques i amb angúnia per les seves opinions sobre Catalunya, s'ha de dir que Aznar té bastant més de geni polític que aquest president Rajoy que ens governa amb escepticisme i ganes de fumar puros i veure passar el temps.
També ha parlat Zapatero, amb menys maquiavel·lisme, és així de naïf, per dir que els seus dos principals errors van ser reconèixer tard la crisi (dos anys fent veure que plovia!) i el Pla E. I s'ha quedat tant descansat. Només aquestes dues confessions de part ja enfosqueixen molt el seu mandat en un balanç de conjunt. El Pla E va ser un caprici infantil, o com un socialista portava les lectures d'oïdes de Keynes als ajuntaments o com s'havia de fer per maquillar durant un any les xifres de l'atur en el camp de la construcció. Una temeritat.
Aquells 50 mil milions d'euros malgastats haurien pogut ser crucials, l'any 2008 i 2009, per fer una política econòmica de reconducció dràstica de l'economia especulativa cap a una economia productiva, de profit. Els mals moments no reconduïts a temps es paguen cars durant anys.
BANALITZACIÓ DEL NAZISME
Dimecres 22 de maig, a la sessió de control al Govern de l'Estat pregunto al ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz, si pensa demanar perdó pel guardó que la delegada del Govern a Catalunya, María de los Llanos de Luna, va donar a un integrant de la Hermandad de la División Azul en l'acte d'homenatge a la Guardia Civil que es va celebrar a començaments de maig.
Lluny de tenir una resposta pròpia d'un ministre demòcrata de dretes homologable a la dreta demòcrata europea, el ministre de la policia defensa l'acte i l'emmarca en un procés de "reconciliació" en què posa al mateix nivell els homenatjats aviadors republicans durant la Guerra Civil i els homes de la División Azul.
Notícies relacionades
La diferència és que els primers van perdre una Guerra Civil fruit d'un cop d'Estat, les guerres civils sempre les perdem tots i que els segons van ser la divisió 250 de l'Exèrcit alemany nazi, la Wehrmacht, l'exèrcit que va perpetrar el mal absolut de l'Holocaust, 6 milions de jueus exterminats, més d'un milió de gitanos exterminats. Vostès es poden imaginar en el dia d'avui un representant democràtic d'Alemanya, França o Gran Bretanya entregant un guardó a un soldat vestit de nazi? Perquè exactament d'això estem parlant. Exactament això és el que va fer Maria de los Llanos de Luna, que ja hauria d'haver dimitit o haver estat cessada. No em considero gens radical en la defensa d'aquesta posició, em considero un demòcrata escandalitzat per la banalització del nazisme i l'Holocaust que alguns encara mantenen. El ministre de l'Interior, per exemple. Fa basarda.Publicat per Jordi Xuclà a 5/29/2013 11
