¡Que es fotin els culpables!
Que la crisi la pagarem els de generacions més joves, no hi ha dubte, que serem els més joves els que haurem de patir les retallades, tampoc n'hi ha. Que serem els néts dels que ara tenen més de 70 anys els que ens fotrem, tampoc hi ha cap dubte, i que es pensen que ens conformarem, tampoc hi ha dubte. Però, ¿de qui és la culpa?
El sistema democràtic, que fins i tot alguns s'atreveixen a anomenar-lo 'jove', mai ha estat a l'altura d'Espanya. Ni el sistema de democràcia, ni el sistema econòmic ens han pogut garantir mai una estabilitat com a Estat, ni ha sabut mai dir-nos aquell 'prou'.
El període de transició de canvi de l'infern franquista a una suposada democràcia (que ens van dir que seria real), va ser el període en què s'havien de lligar caps, perquè el sistema no explotés tot just 30 anys després.
Però va ser inevitable, ¡Boom!, ha esclatat.
Potser aquells a qui van delegar la competència de crear l'estat democràtic, no van pensar que 20 anys després que es creés per fi una (suposada) Espanya democràtica, els dirigents polítics (suposadament encarregats de vetllar per aquesta democràcia) fossin els que la deixarien molt per sota del que es mereixen els espanyols. No opino, dic el que expressen totes les enquestes i baròmetres. La confiança és nul·la.
La crisi és culpa d'aquells que mai es van ocupar de defensar el sistema, de fer-se respectar com a estat, ni d'anteposar els drets del poble davant els números i els comptes.
Els joves haurem de pagar tot el que aquests maleïts 5 anys que que fa que hi ha crisi ens han deixat. Però, ¿on ha quedat el que els nostres avis van lluitar per deixar-nos?, i ¿on és allò que molts anomenen democràcia, existeix? ¿Per què la democràcia no actua quan li prenen, injustament, a algú casa seva? No n'ha quedat res, perquè tot va ser una cortina de fum, o així ens ho han fet veure.
Si ara com ara la democràcia existís, no estaríem pagant els joves el que alguns van fer malament. No estaríem penjant d'un fil, no veuríem el nostre futur tan fosc.
Em nego, jo, a pagar el que van fer alguns quan jo encara no tenia 5 anys. Han de ser ells, els culpables, els que paguin per això.
Els joves ens vam preparar, vam lluitar per treure els millors resultats en els nostres cursos, vam lluitar per saber, entenem que el saber no ocupa lloc, i que només els més preparats seran els que el dia de demà disfrutin d'un lloc de treball.
Ho entenem, però a mi, em cau l'ànima a terra veient com algú parlant 5 idiomes, li quedin 2 mesos perquè se li acabi l'atur, i després només cobrarà 400 euros.
Notícies relacionades¿Aquest és el sistema democràtic que van fer creure i votar als nostres avis? Què pocavergonyes, doncs. Que es fotin ells, els que van mentir, i els que ara fan que quan ingressin els nostres avis i demanem una tovallola per poder rentar-los, ens diguin "no tenim tovalloles, ja ho sap, les retallades".
