Sobre el futur i les pensions
L'incompliment de les lleis ha incrementat la desigualtat entre homes i dones fins i tot després de la jubilació
Hi ha persones que afirmen que les desigualtats entre homes i dones s'han superat i que la crisi afecta tothom per igual. Els diferents informes elaborats des de la Fundació Maria Aurèlia Capmany demostren que no és així, ho diem amb humilitat, però amb convicció.
Les desigualtats en l'àmbit laboral són grans. Les polítiques de dones van fer aportacions innovadores i importants, però el no compliment de les lleis i directrius que les promocionen han acabat amb el camí cap a un major equilibri. El canvi cap a la societat informacional i, per tant, una transició cap a un canvi de l'organització laboral tampoc ha estat una oportunitat per a les dones. Les bretxes es van ampliant' i tot té les seves conseqüències.
La comissió Europea publica avui un informe en el que es recull que, en el marc de la UE, les dones reben fins a un 39% menys que els homes en les pensions. Així, la bretxa salarial existent va aprofundint les desigualtats però en arribar a la jubilació aquesta diferència negativa incideix de forma clara sobre els dones. Entre els diferents països les diferències són evidents i la mitjana és d'un 16'2% menys de retribució en les pensions per a les dones. Per a l'estudi es parteix de dades del 2010 i, ara, som en ple debat sobre la reforma de pensions.
Si a les propostes que hi ha sobre la taula en la possible reforma ja es preveu una injustícia de forma general, en el cas de les dones, les desigualtat de partida aprofundiran de forma clara en la qualitat de vida de les dones grans, i del seu entorn, i aprofundiran encara més les desigualtats.
Fa anys que la fotografia de la pobresa té un perfil: dona, gran i amb càrregues familiars, si es segueix aprofundint en les desigualtats aquest perfil serà el de l'extrema pobresa i, a més, repercutirà negativament, de forma clara i directa, sobre tota la societat donat que el 52% de la població és femenina i el treball invisible de cura i atenció de les persones està en mans de les dones en un percentatge altíssim. Sinó es posen en marxa polítiques reals que avancin cap a la igualtat d'oportunitats, es fa complir la legislació vigent (sempre i quan no hi hagi reformes que minvin els drets) i es mantenen els serveis públics que afavoreixen l'estat del benestar (ja retallat en els darrers anys de forma brutal), el futur que espera les dones no és gaire afalagador i, de rebot, el de tota la societat.
