Mentre no et cremis, no passa res greu

Hi ha diversos punts que m'agradaria portar a col·lació d'aquestsplay-off de l'ACB. El primer és sens dubte la meva admiració i reconeixement al treball realitzat pels dos equips revelació: el CAI Saragossa delqüestionat José Luis Abós (sona a cosa de riure, però així va ser en alguns moments de la temporada) i l'Herbalife Gran Canària dePedro Martínez.El que han aconseguit les dues plantilles i cos tècnic té molt de mèrit, així que la meva enhorabona.

Aclarit això, no sabria dir si per al Madrid està sent millor enfrontar-se al CAI que haver-ho fet amb el València. Però sí que considero que el Barça ha sortit molt beneficiat de l'eliminació dels deJosean Querejeta, sobretot perquè, gràcies a la victòria del Gran Canària, els blaugranes han recuperat el factor pista en aquestes semifinals.

La segona dada que m'agradaria destacar és que, a diferència dels aragonesos, que estan demostrant ser una mica més irregulars, els dePedro Martínez no paren de deixar clar que són un rival que no abaixa els braços en cap moment. Per tant si això ho han fet en una pista hostil per a qualsevol visitant com el Palau, és fàcil imaginar el que els espera als deXavi Pascualaquest dimecres (i més que possiblement, també divendres).

El tercer punt que voldria ressaltar és que, igual que els dos equips revelació tenen diferents característiques, també els dos favorits, Barcelona i Madrid, es troben en moments completament diferents. Per un costat el dePablo Lasoés un equip més jove, amb molt més a demostrar i, pel que es veu, menys esgotat físicament que el seu rival barceloní.

Això fa que elsMirotic, Rodríguez, Reyes, Carroll iRudytinguin una certa necessitat d'usar aquest romanent d'energia a demostrar-se a si mateixos la seva verdadera capacitat. I la manera com estan dominant els madrilenys aquesta fase del campionat està resultant molt més contundent que la manera com elsNavarro, Lorbek, Tomic i Marcelinhoestan aconseguint les seves victòries davant els canaris.

Però això tampoc ens ha de portar a falses conclusions. Els dePascual saben perfectament que el principal objectiu per a ells és ser a la final. Tampoc necessiten aconseguir-ho amb grans honors perquè, a diferència del Madrid, no tenen la frescor de què aquests estan sobrats, però sí que tenen la confiança que, si finalment ho aconsegueixen, el duel directe contra els blancs (en el cas que els deLaso també hi accedeixin com sembla previsible) seran figues d'un altre paner.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

I és que quan un equip està bastant esgotat, com evidentment ho està el Barça de Pascualen aquesta fase final de la temporada, li costa massa aconseguir la força i concentració necessàries per afrontar reptes intermedis.Tomic, Lorbek, Navarro... apareixen i desapareixen segons els dies iMarcelinho, Oleson iMavrokefalidis, per la seva part, no tenen prou entitat per liderar per si mateixos el rumb que el vaixell ha de dur.

De manera que només queda per dilucidar després d'aquest treballat 2-0 a casa si els blaugranes pecaran o no de jugar amb foc en aquesta segona fase de l'eliminatòria en una pista tan poc favorable per als seus interessos com el CID de las Palmas. Ho veurem.