Inventari d'Estat propi

Ningú va dir que les coses es poden canviar de la nit el dia. El que compta és la determinació, la ferma determinació. El nord clar. Aquest dilluns el president de la Generalitat i la directora general de la Unesco, Irina Bokova, han firmat un acord de col·laboració que permet la presència directa de la Generalitat a la Unesco en l'àmbit de les seves competències en cultura, ciència i educació --que són les matèries de la UNESCO-- i d'acord amb l'article 198 de l'Estatut. "No és tot el que volem, perquè algun dia voldrem tenir representació permanent, però és més del que tenim ara", ha afirmat el president Mas. Podríem dir que és un 'peix al cove' en l'àmbit del reconeixement internacional. I aquest és un canvi d'orientació importantíssim i a destacar.

UN RECONEIXEMENT IMPOSSIBLE

Que lluny que queden aquells anys de negociació pessic a pessic amb el Govern de l'Estat espanyol i amb un munt de lletra petita dels ministeris i els advocats de l'Estat que deixaven anèmic l'acord polític. Volíem aconseguir el reconeixement del nostre fet nacional a través de l'Estat espanyol i això ja s'ha vist que no era possible.

Ara, hem entrat en una nova fase d'acord amb el projecte de Transició Nacional cap a l'Estat propi. La negociació ja es produeix a nivell internacional (la presència a la Unesco n'és un exemple clar), la normalització de l'explicació del fet nacional català ja es dona en les relacions internacionals.

Els Estats tercers continuen dient que el dret a decidir del poble de Catalunya és un afer intern de l'Estat espanyol --pur i comprensible llenguatge diplomàtic que s'ha de valorar perquè ningú n'ha parlat en contra--, però cada cop més països netament democràtics no podrien entendre que el Govern espanyol no deixés expressar els catalans a les urnes sobre el seu futur col·lectiu. De fet, molts ho donen per fet, no coneixent prou les resistències de la política espanyola. Ho consideren el més normal.

LES ESTRUCTURES D'UN ESTAT PROPI

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Cap batalla no es guanya si no es lliura amb determinació. L'Agència Tributària catalana anirà agafant volada en els propers temps. Les exportacions creixen, les inversions internacionals són una obsessió, els trens de rodalies poden ser operats per una companyia diferent de Renfe --i que bé que ens aniria!--, el port de Barcelona va fent la seva feina, el turisme anirà bé aquest estiu --quanta sort que tindrem de Rússia, Ucraïna i altres exrepúbliques soviètiques--. Els telèfons de la Generalitat ja no tenen Telefónica com a operador. Estructures d'Estat propi, un lliscar suau i persistent, unes plaques tectòniques que es van separant.

http://xucla.blogspot.com.es/