Una altra Ítaca

Ítaca, a l¿Hospitalet de Llobregat és un casal de barri. I la llibertat, al barri de la Torrassa es garanteix amb un projecte inclusiu, integrador i que pot garantir els àpats a centenars d¿infants. Enguany però, la llibertat no té la partida extraordinària d¿altres anys, provinents de l¿Institut Català d¿Assistència i Serveis Socials.

Enguany les beques menjador han tingut fortes carències. No han arribat a tothom que ho necessitava. Han arribat tard, en algunes escoles els menjadors s¿han omplert a mig curs, tot just quan s¿han començat a pagar les beques i moltes famílies han declinat portar als fills a escola perquè no es podien fer càrrec del pagament del 50% restant.

La situació és d¿urgència humanitària. Així ho han explicat molts professors que acrediten com hi ha infants que se¿n van a dormir sense haver sopar o havent sopat molt poc. Així ho ha descrit la Creu Roja al parlar de la situació de la infància. El Síndic ha denunciat que en aquesta matèria no és que no s¿hagin reforçat, sinó que no han preservat les polítiques i les prestacions adreçades als infants, especialment als que es troben en aquesta situació de vulnerabilitat. Les reduccions pressupostàries en l¿àmbit de la infància amb la suspensió d¿alguns ajuts i serveis (com ara infant a càrrec o la renda mínima), la disminució generalitzada de determinades prestacions (com ara ajuts menjador) o l¿increment de determinades quotes d¿accés a alguns serveis (escoles bressol, transport escolar, etc.) han agreujat les situacions de vulnerabilitat dels infants que viuen en entorns empobrits. I la realitat és que les beques menjador van passar de destinar 42 milions el curs 2009-2010 als 27 milions de pressupost vigent (que és el pressupost prorrogat).

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Avui l¿escola és un dels murs de contenció que posa barreres a un patiment infinit. I els seus professionals sovint són els que detecten els casos de malnutrició. Quan tanquin les escoles tancaran amb aquestes els menjadors on dinen molts infants. I els casals d¿estiu, que poden ser la illa de llibertat on es refugiïn molts infants aquest estiu necessiten els recursos necessaris per desenvolupar la seva tasca. A altres parts de l¿Estat, s¿estan garantint les beques menjador, tres àpats per milers d¿infants, i un estiu digne per aquells nens que a casa seva no els hi poden garantir. Però a Catalunya el Govern diu que no pot fer més.

La política és establir prioritats. I el Govern ho podria fer, ja que avui, mentre no hi ha recursos per beques menjador, es mantenen els concerts a escoles d¿elit que segreguen en funció dels gènere dels alumnes. I podríem fer que l¿alimentació estigui a la cartera de serveis. I que hi hagués un pla xoc per a garantir el dret a l¿alimentació, reforçant en les partides destinades a menjador social i beques menjador. I establint un règim sancionador dirigit a empreses alimentàries que llencin aliments. Però quan el Govern diu que fa el que pot, sense establir prioritats, actua com un gestor. I actuar com a gestors en escenaris d¿extrema necessitat no ens ho podem permetre. I del que es tracta ara és de no permetre-ho. La societat, l¿opinió pública i la publicada, la política, no podem permetre la no resposta.