Al contraatac
Errors notables
Perdoneu-me que comenci aquesta setmana citant-me a mi mateixa. Però fa uns quants mesos proposava des d'aquest article que el premi Nobel de la pau a la Unió Europea el recollís la família deDimitris Christoulas,el jubilat grec que es va suïcidar a Atenes fa un any perquè preferia acabar la seva vida de forma digna abans que rebuscar menjar a les escombraries. Les retallades brutals i la fuga de capitals dels bancs hel·lens que van acompanyar el rescat financer del país es van emportar la pensió que, segons explicava ell mateix a la seva carta de comiat, havia acumulat de manera privada, sense ajuda de l'Estat, durant 35 anys.
I aquesta setmana he tornat a recordar-me de la famíliaChristoulasal llegir l'informe del Fons Monetari Internacional en què aquest organisme admet «notables errors» en el disseny del primer rescat grec. Amb la tranquil·litat que dóna saber-se part d'estructures que estan per sobre del bé i del mal i on la responsabilitat no és mai nominal, algú va escriure amb tota naturalitat que es van excedir amb l'austeritat. Que van calcular que l'atur arribaria al 15% i gairebé s'ha duplicat aquesta xifra -dijous es va confirmar que a Grècia estan ara mateix en el 26,5%- i que el deute públic estava en el 130% del PIB abans del rescat i es va situar després en el 170%. El que es diu popularment fer un pa com unes hòsties. L'informe assenyala el retard en la quitació -el perdó- de part del deute grec com a origen del desastre. Una quitació que al final van haver de fer i que ara l'FMI proposa repetir. Sense ni tan sols entrar en l'espectacle vergonyós de veure els altres dos membres de la troica -la Comissió Europea i el Banc Central Europeu- treure's de sobre qualsevol responsabilitat en un rescat que van dissenyar entre tots tres, la qüestió ara és si la constatació de l'error grecservirà per replantejar-se què s'ha de fer amb altres deutes públics del sud; per exemple, el nostre, que no va ser mai un problema i que ha acabat contagiat del deute privat.
Coherència
Notícies relacionadesTotes aquestes conjectures ja no serveixen ni aChristoulasni a la seva família, ni als milers de grecs que han perdut la feina, la sanitat, l'educació i l'esperança de vida. Però potser encara hi som a temps de frenar l'escalada de la pobresa a Portugal o a Espanya.
És difícil saber si darrere de les grans declaracions de les últimes setmanes -MerkeliHollande, preocupats per l'atur juvenil;Barroso,congraciant-se amb Espanya- hi ha una voluntat real de revisar les polítiques. Ho comprovarem a finals de mes si aconsegueixen desencallar la unió bancària. De moment, les paraules es contradiuen amb els fets. L'Eurocambra concedia dijous a la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca el Premi Ciutadà Europeu 2013, només una setmana després que la Comissió Europea recomanés al Govern deRajoyvigilar les polítiques antidesnonament d'algunes comunitats autònomes per si posen en perill l'estabilitat financera dels bancs.
