Rajoy ha de parlar i pactar amb Catalunya un nou estatus
"Hi ha molta gent il·lusionada que s'ha cregut que d'un dia per l'altre Catalunya serà un Estat independent. I això no serà així, agradi o no"
El president del Govern, Mariano Rajoy, ahir, a l’arribar a Brussel·les per participar en el Consell Europeu. /
Benvolgudes amigues i benvolguts amics,
Us escric des de l'altra banda de l'Atlàntic, concretament en el vol de Brasília a Rio de Janeiro on acabarà la visita al Brasil d'una delegació de la Comissió d'Exteriors del Congrés. Aquest és un país amb una economia creixent que avui forma part dels BRIC (el Brasil, Rússia, l'Índia i la Xina). Si bé la presència econòmica d'empreses del conjunt de l'Estat és important, té perspectives de ser-ho encara més en el futur. Però políticament, tot i que no hi ha problemes bilaterals entre l'Estat Federal de Brasil i l'espanyol, i que les relacions són bones, cal millorar-ho. El Brasil és un país clau i ho serà encara més en el futur. Més ben dit: és més que un país; és tot un continent.
Per Twitter hi ha hagut comentaris que no em sorprenen, tenint en compte com estan les coses, però que posen en relleu la confusa convulsió en què vivim. Evidentment, com a president de la Comissió d'Afers Exteriors del Congrés de Diputats, jo defensaré ls interessos del conjunt d'Espanya. Per cert, a l'hora de parlar d'economia, els interessos catalans hi ocupen un lloc preeminent, tant a nivell de grans empreses com Agbar, Gas Natural, Abertis, etc., com de despatxos professionals, pimes i microempreses. Per fer això, sectors independentistes et diuen de tot a les xarxes. Em sembla que hem perdut una mica el nord. Mentre Catalunya formi part d'Espanya, tots --independentistes o no-- participem de les institucions parlamentàries. Sense perdre mai la condició de català i situant en primer lloc els interessos i compromisos de Catalunya, hem de legislar i actuar defensant els del conjunt de l'Estat.
NO S'HAN DE CREAR MIRATGES
Crec que tothom s'ha d'asserenar --que no vol dir renunciar-- en les reivindicacions nacionals. Hi ha molta gent il·lusionada que s'ha cregut que d'un dia a l'altre Catalunya serà un Estat independent. I això no serà així, agradi o no, s'hi estigui d'acord o no. Comprenc i respecto les persones que ho creuen, però els que tenim responsabilitats i sabem --no pas per savis, sinó per conèixer més la realitat--, hem d'intentar racionalitzar tot el procés i no enganyar ni crear emmirallaments que l'únic que farien serien portar-nos a una frustració col·lectiva per la qual pagaríem un gran cost. Això no vol dir que acceptem l'estatus actual de Catalunya dins l'Estat i el tracte que rebem. Tenim l'obligació de lluitar per canviar-lo en lloc de resignar-nos i rendir-nos. Això mai! Però ho torno a dir: no convé que atiem el foc dient coses que no són o abonant la pressa, que és clarament enemiga de les aspiracions i necessitats del país. No cal adormir-se, però sí fer les coses bé i amb responsabilitat.
Tal com va sortir el cap de setmana passat a la premsa, és cert que dijous ens vam veure amb el primer secretari del PSC, Pere Navarro. Sempre he defensat i practicat --i defensaré i practicaré-- el diàleg. Aquests dies de viatge d'avió m'he llegit el document de treball de la Fundació Rafael Campalans 'Per una reforma constitucional federal' i hi ha qüestions amb les quals estic d'acord i d'altres de les quals discrepo. Però, en tot cas, del PSC i d'ICV, no en podem prescindir. Els uns i els altres haurem de fer renúncies, però si s'aparten el PSC i ICV-EUIA del procés de la consulta, aquest quedaria afeblit. Ja sé que hi ha molta gent a qui agradaria que CiU i ERC ho tiréssim igualment endavant, però seria un error i, a més, dividiríem profundament la societat.
CDC I UNIÓ COMPARTIM COMPROMÍS
La premsa també ha parlat que em vaig veure divendres passat amb el president Mas. Això no és cap notícia. Procurem parlar tant com podem i ens veiem setmanalment. Ja sé que, per desgastar el president, uns el presenten com el dolent i a mi com el bo i l'estadista. I a l'inrevés: per altres el bo és en Mas i jo sóc la rèmora i el dolent. Ho he dit moltes vegades: tothom té prou feina a casa seva per furgar a casa dels altres. El president Mas i jo, i CDC i Unió, tenim el mateix compromís de convocar una consulta legal, previ diàleg --i per mi, si pot ser, pacte-- amb el Govern de l'Estat, i fer-ho el 2014 o, si les circumstàncies ho aconsellen, després, però sempre al llarg de la legislatura i fer-ho sumant-hi el màxim nombre de forces polítiques. Aquest és un compromís comú. Que a partir d'aquí hi pot haver opinions matisades? Sí. Com n'hi ha en el si d'Unió i en el si de CDC. Però el que importa és el compromís comú.
I com que parlo de diàleg, he de fer referència al que hi hauria d'haver, però no hi ha, entre el Govern central i el de la Generalitat sobre la qüestió catalana. Aquesta setmana, a la sessió de control del Senat, el president Rajoy va dir al nostre portaveu que presentéssim una alternativa a la 'llei Wert'. Doncs bé, el millor signe que Rajoy es pren seriosament el que passa a Catalunya i les demandes d'una gran majoria de la societat seria que retirés la 'llei Wert', o que en retirés tot el que té d'invasió competencial i la part que significa una amenaça real al model educatiu català d'immersió lingüística. Rajoy ha de parlar i pactar amb Catalunya un nou estatus que permeti ser admès per una gran majoria de catalans que expressi la seva voluntat en una consulta. Un demòcrata no ha de tenir por de la democràcia.
NECESSITAT DE DIÀLEG I ACORDS
Notícies relacionadesTanmateix Rajoy hauria d'agafar el bou per les banyes d'una vegada i parlar i propiciar un gran pacte a nivell d'Estat per afrontar la crisi econòmica i les seves conseqüències socials. Me n'alegro, que al mes de maig hagin anat bé les xifres d'atur, però a partir d'octubre tornarem a veure la realitat. La UE va demanant més deures, i la majoria absoluta del PP no resulta suficient per donar resposta a la crisi, a les demandes internes de la societat i a les exigències europees a la vegada. Diàleg, Rajoy, i acords és el que ens convé. És el que convé i vol, a més, una gran majoria de ciutadans. No té cap justificació que, com deia la setmana passada, es deixin els temes damunt la taula esperant que el temps els resolgui. Pot ser l'actitud de molta gent, però mai no hauria de ser la d'un governant.
