¡Maleïdes metàfores líquides!

L'enquesta que va publicar la setmana passada El PERIÓDICO DE CATALUNYA ha confirmat les grans certeses que marquen la política catalana des del 25 de novembre del 2012. La primera: hi ha una majoria creixent partidària de la celebració d'una consulta sobre la independència i favorable alsí. La segona: CiU, la coalició que està comandant el procés, perd no un sinó tres o quatre llençols a cada bugada. L'enquesta confirma, també, una tercera certesa, anterior al 25 de novembre: governar gasta, governar en temps de crisi gasta molt, i governar -en crisi- parlant tot el dia del dret a decidir gasta més encara. La prova del nou d'aquesta certesa la dóna Esquerra que, com que no governa ni se sent compromesa amb les polítiques de qui ho fa però alimenta l'expressió màxima del malson d'Espanya i el somni d'una Catalunya independent, va arreplegant els suports que perd CiU.

Tot i que és molt donat a les metàfores marineres (fa temps que tot són timons i tempestes, i naus que salpen cap a Ítaca) crec que el paral·lelisme que es pot aplicar aquí és més aviat d'aigua dolça: el torbat president i el seu poble es troben al mig del riu sortit de mare de la crisi econòmica i amb el risc que la riuada se'ns acabi enduent aigües avall. Una majoria creixent, d'il·lusionats i desenganyats, li demana tirar pel dret cap a l'altra riba; però també hi ha una remor de fons contrària (la dels poders fàctics) que li aconsella una rectificació.Mas sap que només pot anar endavant, tot i que políticament se'n farà la pell. Ell va precipitar aquesta fase de la travessa, molt més accelerada i fràgil del que hauria volgut. Però sap que si rectifica i fa marxa enrere se n'ha d'anar cap a casa amb un fracàs personal i una frustració col·lectiva que el perseguiran mentre visqui. !Maleïdes metàfores líquides!