¿Artur Mas mourà fitxa?
Joan Ferran traça un paral·lelisme entre les velles polítiques de Fidel Castro i les actuals aventures d'Artur Mas
Últimament s'escriuen i es diuen coses tan fora de lloc que ningú se sorprendrà si juego a traçar un paral·lelisme entre les velles polítiques de Fidel Castro i les actuals aventures d'Artur Mas.
Després de la patacada de l'última enquesta publicada per EL PERIÓDICO el president català s'ha afanyat a sortir a la palestra. Ho ha fet convidant novament el PSC i ERC --sense explicitar gaires les coses-- a contribuir, des del Govern, a la gestió de l'actual moment polític. Ho ha fet espolsant temes diversos en un esforç per diluir la impressió que el seu relat és unidireccional i monotemàtic. Ha incorporat, diuen, seny 'made in Duran' descartant hipotètiques fugides cap endavant. Quina bruixa més poderosa és la senyora Enquesta quan és capaç de convertir un 'condottiere' en un simple oficial de màquines.
Doncs bé, quan Fidel Castro el 1970 va llançar les masses cubanes cap a la meta màgica --l'objectiu, d'aconseguir una safra de 10 milions de tones de canya de sucre-- i fer així front, com a moneda de canvi, a les necessitats del comerç exterior, Fidel va fracassar. Artur Mas ha planificat la seva particular safra en unes eleccions autonòmiques esperant una gran collita de vots que li permetessin tutejar l'enemic 'exterior'; també ha fracassat. Ha fallat en l'objectiu numèric, quantitatiu, però també en les emulacions patriòtiques.
CUBA I CATALUNYA
Les resultants són conegudes de sobres i permeten noves semblances entre Cuba i Catalunya. Cuba va passar a dependre, encara més, de l'URSS. Artur Mas no ha tingut cap més opció que ballar al ritme del foxtrot que tocava l'orquestra de Junqueras, a dependre d'ERC. Per si això fos poc, l'entorn del president català, en especial el portaveu oficial del Govern, s'ha entestat en el monocultiu del discurs sobiranista, igual que en el seu temps les autoritats castristes es van obcecar a arrasar la diversitat de camps i boscos per produir milions de tones de sucre. Resultat: erosió, desertització i depreciació del producte final.
I, per rematar aquesta semblança 'forçada', no podem oblidar el bloqueig econòmic imposat sobre l'illa pels EUA a tots els nivells. Salvant totes les distàncies que vostès vulguin, i moltes més, una cosa semblant passa aquí amb la política d'aixeta tancada aplicada pel Govern de Mariano Rajoy en el terreny econòmic. A més, el PP castiga el Govern català amb recursos al Tribunal Constitucional, amb els editorials de la caverna i mil foteses per l'estil. ¿O no?
Notícies relacionadesSi Artur Mas aconsegueix superar el monocultiu sobiranista, si aconsegueix ballar algun ritme més que el foxtrot republicà, si és capaç d'obrir una finestreta a Madrid per on corri l'aire i es pugui parlar civilitzadament, potser això començarà a canviar, per millorar. Si no no.
