Una visió crítica de l'ESN

L'Estratègia de Seguretat Nacional (ESN) del Govern deRajoyafirma ser una revisió de l'Estratègia Espanyola de Seguretat (EES) del Govern deZapatero; cosa que és satisfactòria ja que els temes de seguretat volen ser tractats com una política d'Estat i no com una política electoralista. Benvingut el nou rumb. L'ESN no és que sigui continuista, és un resum amb gràfics, fotos i una maquetació més àgil de l'EES; però amb un contingut de qualitat inferior, perquè s'ha perdut molta explicació i matís i, per tant, riquesa, i el que és pitjor, abandonant la seguretat humana com a fil vertebrador. És a dir, és cert que es comparteixen la visió integral de la seguretat, el multilateralisme, la necessitat d'eficiència, de coherència entre objectius i mitjans, les amenaces i la necessitat d'una estructura estable que permeti unitat d'acció. Cosa que és satisfactòria. No obstant, saltant el traç gruixut i entrant en els matisos hi ha diferències ressenyables pel que signifiquen.

La primera ja sorgeix amb el títol, perquè, juntament amb altres elements, implica un abandonament de la seguretat humana; aquella que ubica l'individu i no el territori com a eix vertebrador. És veritat que, tret de l'estratègia finlandesa, que, com la que va redactarSolanaper aZapatero, es refereix a la seguretat a seques, totes les altres ho fan a la seguretat nacional. La llàstima és que aquest últim és un concepte arreladament militar i centrat en la defensa del territori i la identitat col·lectiva, i en canvi les estratègies estatals avui parlen també d'economia, de sanitat, de medi ambient, etcètera. Aquesta seguretat que va més enllà dels territoris estava, a més a més, molt present a l'EES mitjançant els potenciadors del risc (pobresa, desigualtat, canvi climàtic, ideologies radicals, etcètera), que sense ser una amenaça poden ajudar a propagar amenaces i incrementar les vulnerabilitats. L'EES creia que actuar sobre aquests potenciadors eliminava amenaces i era, per tant, una inversió en seguretat. Avui l'ESN els cita -també el canvi climàtic, malgrat el que li va dir al president el seu cosí-, però els ha rebaixat importància. No en va l'EES afirmava que la construcció de la pau era el seu eix bàsic, i avui l'ESN no podria afirmar això. Finalment, a l'ESN ha desaparegut qualsevol menció a l'Aliança de Civilitzacions, encara que d'això crec que podem alegrar-nos-en.

L'ESN presenta algunes novetats respecte de la seva predecessora. La més sorprenent, perquè trenca amb les dinàmiques de les directives de defensa dels Governs d'Aznar, és que al descriure els interessos estratègics d'Espanya en el món situa la UE abans que els EUA; però és que fins i tot s'ubica el Mediterrani i l'Amèrica Llatina també per davant. L'EES, potser purgant la patotxada presidencial de no aixecar-se al pas d'una bandera aliada en una desfilada militar, va ubicar en segon lloc el líder de l'OTAN. També és nova la posició que reben les ciberamenaces, desglossades en dues, ja que l'EES incloïa l'actuació de serveis d'intel·ligència forans fent espionatge econòmic i industrial per aquesta via i l'ESN ubica la contraintel·ligència en el primer nivell. Aquest espionatge suposa milers de milions de pèrdues per a les empreses espanyoles, i no estan les arques per a dispendis. Sembla lògica la prevenció.

S'ha repetit fins a l'avorriment que l'ESN planteja tres noves amenaces respecte de l'EES. Qui ho digui demostra no haver-les llegit totes dues. El Govern deZapaterova distingir entre amenaces i riscos, va enumerar els àmbits que poden patir-los i va al·ludir a les estructures, subministraments i serveis crítics com a llocs d'altíssim valor estratègic en què podien confluir diverses amenaces. L'ESN ha agafat aquest últim aspecte, un àmbit ­

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

-el marítim- i l'espionatge (econòmic-cibernètic) i els ha elevat de rang. No hi ha cap més novetat. L'autèntica novetat, i sens dubte el més des­tacable de l'ESN, és que s'acompanya d'un decret de creació del Consell de Seguretat Nacional (m'agradava més Consell Espanyol de Seguretat, i em sap greu que hagi desaparegut de l'actual llei el Fòrum Social). Ara no només hi ha una idea, hi ha a més a més un àmbit on articular-la. Per fi.

FINALment, hi ha alguna imprecisió. Així, s'identifica amenaça i risc, quan una és la circums­tància o agent que genera el perill i l'altre marca la probabilitat que aquella es doni. S'insisteix en laconsciènciade defensa. No aconsegueixo veure en el diccionari una sola accepció que em convenci. En canvi, crec que ambcultura(conjunt de coneixements que permeten a algú desenvolupar el seu judici crític) és claríssim. Però sens dubte el millor és que l'EES ens qualificava com el que som, una potència mitjana. En canvi, l'actual ens qualifica d'Estat de primer ordre. Disculpin que somrigui.