Set titulars del baròmetre d'EL PERIÓDICO que encara no has llegit
1. El retorn de la puta i la Ramoneta (si és que mai se n¿havien anat)
Davant de la pregunta `Què veuen més prioritari en aquests moments: negociar un nou acord de finançament per Catalunya o exercir el dret a decidir?¿, s¿observa que les dues opcions es troben molt ajustades. Un 48,8% dels enquestats aposten per prioritzar un nou finançament i un 44,1% negociar pel dret a decidir. Si ens permeteu l¿expressió, podríem dir que el joc de la 'puta i la ramoneta¿ encara és pràctica habitual a Catalunya. En concret --i sempre segons els resultats de l¿enquesta-- entre els votants de CiU la cosa no està gaire clara. Un 53% dels seus votants preferirien el dret a decidir davant d¿un 40,5% que prioritzarien acordar un nou finançament. Un altre cas ajustat és entre els votants d¿ICV, entre els quals un 63% que prioritzen arribar a un acord de finançament i un 36% negociar el dret a decidir. I, una vegada més, el PSC compta amb percentatges similars als d¿ICV.
2. Els grans cada vegada menys grans i els petits cada vegada menys petits
CiU, el PSC i el PP ¿ els tres partits considerats “grans” tradicionalment ¿ pateixen per mantenir les seves quotes de votants. La quota de fidelitat (votants que els van votant i que ho tornarien a fer) se situa per sota del 50% en els tres casos: 47,4% CiU, 47,3% el PP i 34% el PSC. A més, tot i que els tres partits tenen una part important de pèrdues cap a la indecisió (especialment notori el quasi 20% de votants del PSC que no sabrien què fer), una part d¿aquestes pèrdues van cap als partits petits que els fan la competència. Un 12,7% dels votants del PP ho farien ara a Ciutadans, un 20,9% dels votants de CiU al 2012 votarien ERC, i al voltant d¿un 20% dels votants socialistes marxarien a ERC i ICV-EUiA. Ja veurem què passaria en unes eleccions reals, però la tendència de desgast és clara.
3. Transvasament de votants: més que infidelitat, incest
Si els moviments entre partits grans i petits són abundants, els moviments entre els diferents partits grans o entre els diferents partits petits són més aviat pocs. Els moviments entre CiU, PSC i PP són quasi nuls. Tampoc trobem grans moviments ideològics entre els partits petits. Amb l¿única excepció, potser, dels votants que les CUP (13,6%) i ICV (8,6%) perden a favor d¿ERC, no s¿observen grans realineaments ni grans moviments electorals.
4. Esquerra Republicana de Catalunya: independentistes de tota la vida
La classificació independentistes sentimentals / independentistes instrumentals la van fer alguns acadèmics per diferenciar aquells ciutadans que sempre havien volgut la independència de Catalunya d¿aquells ciutadans que havien preferit anteriorment el federalisme, però que darrerament s¿han decantat per la independència, com a reacció als fets simbòlics i econòmics duts a terme per l¿estat central al llarg dels últims anys. Així, l¿enquesta mostra que l¿únic partit que té una majoria d¿independentistes sentimentals és ERC, el 57% dels quals es declaren que se senten independentistes de tota la vida. En canvi, la gran majoria de l¿electorat de la CUP i de CiU declara que és en els últims anys quan s¿han sentit independentistes, amb un 48% i un 50% respectivament. El cas d¿ICV és un cas ben particular, ja que no hi ha una majoria clara. Un 15% se sent independentista de tota la vida, un 41% s'hi tornat en els últims anys, però també trobem un 41% no s'hi considera.
5. El castellà no està amenaçat (ni tan sols en una Catalunya independent)
Cap dels líders dels partits que es troben representats al Parlament han advocat perquè el català fos l¿única llengua oficial en una Catalunya independent. Això també es reflecteix entre la ciutadania, on la idea majoritària és que el castellà també sigui oficial en un estat independent (69%). Sense gaires sorpreses, veiem que els grups que ostenten més percentatge a favor d¿un estat independent on l¿única llengua oficial fos el català són ERC, la CUP i CiU, que tenen entre un 30-40% de votants que ho preferirien. En referènica a la llengua habitual, veiem que tant castellanoparlants (80%) com catalanoparlants (60%) aposten àmpliament per un estat bilingüe.
6. Ciutadans i els seus votants no són tan espanyolistes
Els electors del PP són més centralistes que els de Ciutadans. Un 29,1% dels electors del PP volen ser una regió d¿Espanya, mentre que només un 10,3% dels de Ciutadans volen ser-ho. En canvi fins a un 24,1% dels votants de Ciutadans volen ser estat federal, mentre que només 16,4% dels del PP ho vol ser. Igualment un 41,4% dels electors de Ciutadans creuen que el govern espanyol hauria d¿acceptar la consulta, quan només ho creuen un 23% dels del PP.
7. El catalanisme com a antidepressiu
El catalanisme correlaciona amb l¿optimisme. Els enquestats que se senten més catalans també són els que a) més optimistes són sobre el futur de Catalunya, i b) menys crítics són amb el govern actual, la falta de pressupostos, etc. També és interessant remarcar que, entre els enquestats, com més catalans se senten més partidaris són de posar per davant el dret a decidir a la millora del finançament. I, curiosament, això també passa com més d¿esquerres siguin els enquestats.
EXTRA: Amb 800 enquestes, més que anàlisi és predicció
A més dels titulars, volem incorporar un comentari d¿alerta: la mostra que ofereix GESOP és de 800 individus, per tant quan es divideixen per partits polítics aquestes observacions queden encara més reduïdes i és difícil generalitzar. En l¿enquesta hi ha fins a 215 antics votants de Convergència, però, per exemple, només 29 de Ciutadans. Els marges d¿error i la confiança que es pot tenir amb les dades en aquests nivells d¿anàlisi és molt baix. Per tant, cal agafar-se amb precaució qualsevol conclusió de l¿enquesta que no comenci per: “Els catalans en el seu conjunt¿” i amb més desconfiança els titulars que parlin de preguntes que divideixen de forma força proporcional als electors.
Article dels editors del Cercle Gerrymandering
Notícies relacionadesEl baròmetre de Catalunya d'EL PERIÓDICO, en abierto al complet
