Mas: ¿Pausa o rectificació?

Després de l'enquesta d'EL PERIÓDICO, el president Mas va deixar dir als seus que faria un gran anunci. El cert és que va pronunciar una conferència però hi ha unanimitat a considerar que la seva intervenció no contenia cap gran anunci, va reiterar un compromís de legislatura que ja havia avançat en el debat d¿investidura i en el seu acord amb ERC. Sens dubte és massa aviat per arribar a conclusions perquè no està clar que el president Mas vulgui o pugui rectificar, o si simplement està fent una pausa per recuperar l¿alè. Però cada dia que passa, el temps va donant la raó als que sempre hem dit que la solució a l¿encaix entre Catalunya i Espanya no pot ser ni unilateral ni fora de la llei. Quantes vegades s¿ha volgut ridiculitzar la posició política del PSC plantejant que el referèndum o consulta ha de ser legal i acordat! I el cert és que no hi ha un altre camí. Finalment, sembla que el president Mas rebutja la possibilitat de fer una declaració unilateral d¿independència, i que també comença a considerar la possibilitat que la consulta potser no tindrà lloc el 2014. Potser ara s¿atenuarà la intolerància d¿alguns sobre els que defensem posicions diferents a l¿ortodòxia independentista.

No entenc com el president Mas encara diu que la celebració o no de la consulta no alteraria els seus plans de legislatura. És molt diferent si la consulta se celebra o no el 2014 (només cal escoltar el que diuen els seus socis d¿ERC), i de celebrar-se la consulta, la situació seria molt diferent si el resultat fos un o altre. A hores d¿ara seguim sense saber ni quina pregunta o preguntes es voldrien formular (sabent que les preguntes condicionen molt les respostes), ni quan es pretén fer la consulta, ni com es pretén encaixar-la en el marc legal. La Comissió parlamentària d¿Estudi sobre el dret a decidir encara no s¿ha constituït i, d¿altra banda, sembla clar que la llei de consultes populars no referendàries no podria emparar una consulta sobre la independència.

Escòcia

Si es descarta definitivament, com seria lògic, tota via unilateral o il·legal, només queda obert el camí de la negociació i de l¿acord. També en aquest sentit era temerari aprovar la Declaració de sobirania en els termes en que estava formulada. El primer ministre Salmond, per assolir la delegació temporal de competències per convocar la consulta, el primer que va fer és acceptar l¿autoritat del govern i el Parlament britànic per fer-ho, ni va aprovar una declaració de sobirania ni es va dedicar a pregonar la preparació d¿estructures d¿Estat, ni a subvencionar col·loquis amb el títol “El Regne Unit contra Escòcia”. Aquest no és el camí que portarà a poder celebrar la consulta.

Resumint: és molt diferent tenir una estratègia que porti al diàleg i a la negociació d¿un acord, que una estratègia per a justificar una ruptura. Aquesta i no altra és la disjuntiva a la que s¿enfronta Artur Mas. I, en aquest sentit, té raó Pere Navarro quan l¿emplaça a triar entre el camí i el ritme que marca Oriol Junqueras i el camí i el ritme que marca Duran Lleida. També per això sóna a falsa l¿apel·lació del president Mas a un eventual suport o participació del PSC en el seu govern, perquè és impossible que el PSC doni suport a un govern que treballa pel trencament, que ja ha optat per la independència com a única solució possible.

Dèficit

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Caldrà seguir esperant a veure si el govern presenta o no els pressupostos. A aquestes alçades, els pressupostos pel 2013 i els pressupostos pel 2014. Caldrà veure quin és el plantejament que fa el govern en el Debat sobre l¿orientació política general que normalment se celebra a finals de setembre. Suposo que deuen seguir negociant amb el govern d¿Espanya el límit de dèficit. I m¿agradaria pensar que també estan negociant un nou model de finançament que hauria d¿entrar en vigor l¿ú de gener de l¿any que ve. Però el president Mas diu que ell no es pensa bellugar, que espera que siguin altres els que facin propostes. Jo no sé si ell es pot permetre aquest luxe, però del que n¿estic segur és que els problemes no esperen. I que a molts catalans ens agradaria tenir un govern capaç de fer propostes, de negociar i d¿arribar a acords, en comptes d¿un govern que es limita a esperar el “gran dia” que potser no arribarà.

El blog de Miquel Iceta