Alba Ginè, una dissenyadora entre fogons
Alba Ginè.
Entrar al blog Malbadas és com anar a un supermercat amb tot de coses bones i, per això, ho avisem des d'ara mateix... primer manament: mai navegaràs per aquesta web amb gana. Des d'una festa temàtica i sobretot gastronòmica en honor a Tarantino fins a la Carn Carnaval Party (abstingueu-vos-en vegetarians). I després llobarros al forn que es fonen a través de la pantalla, wasabi, hamburgueses de mil tipus i 'lunch' deliciosos. Aquest aparador molt apte per a gurmets i adoradors del disseny -sí, tot junt- és la casa virtual d'Alba Giné, lleidatana acabada de llicenciar en Disseny Gràfic a EINA (Escola de Disseny i Art de Barcelona). Amb 24 anys, Alba ha creat aquesta plataforma 'on line' que, a més de posar-nos les dents llargues, s'allunya dels típics blogs de menjar que poblen la xarxa en aquests dies i que bla, bla, bla... sempre expliquen el mateix. MALBADAS és diferent. “És la barreja de due de les meves grans passions: el disseny, l'interiorisme, i el gust per la cuina que des de petita m'han inculcat el meu pares”, ens diu com qui explica un conte, en un bar entranyable del centre de Barcelona amb veu parsimoniosa i un molt marcat accent català. Malbadas ensenya receptes, però sobretot es dedica a l'organització d'actes com aniversaris o sopars d'amics. Assumim-ho: a tothom li agrada que tot estigui a punt, però a ningú li agrada fer-ho. A tothom li agraden les festes originals, però pocs són els creatius. A tothom li agrada menjar (bé), però no tots es posen mans a l'obra a la cuina. Ella pensa per tots. Prepara l'acte, l'estètica, la temàtica, els adorns, fins i tot les targetetes guais que indiquen el Menú del que estàs menjant. També, naturalment, de cuinar. I a punt. Una altra “malbada” feta encara que de “mala” no en tingui res...
Què té a veure disseny amb cuina. Per a Alba, molt. Només s'ha de rastrejar el seu perfil a Tumblr o Wordpress per advertir l'exquisit sentit estètic que té aquesta noia. A tenir en compte el seu 'background', sí. MALBADAS és un subproducte derivat del projecte de final de grau que va presentar als seus professors de la facultat de Disseny. “Ells marcaven un tema: l'energia. I jo vaig fer un hotel sostenible. A partir d'aquí, vaig utilitzar la mateixa gràfica d'aquest projecte per fer el blog”. Pragmatisme abans que res. I ja amb disseny xulo, un nom divertit: “Al principi érem dues noies i les dues ens dèiem Alba, per això Malbadas, volíem que tingués un toc fresc entre picardiós i juvenil que ens distingeixi de la competència...”
Des de petita li agradava la cuina. La mateixa Alba que avui no para de mirar l'iPhone per atendre trucades i clients és la que quan era petita va deixar impressionats els seus companys de classe perquè va dir que “el millor de les seves vacances d'estiu havia estat anar a El Bulli”. I tots sabem bé que amb deu anys la majoria dels nens no saben què és El Bulli, no distingeixen entre menjar un bon o un mal peix i els estius, a aquesta edat, no van més enllà de bicis i granissats per la platja. “Però jo des de petita sempre he tingut aquest gust per la cuina, ganes de tastar coses, de gastar-me diners i anar a un bon restaurant i no gastar-ho en una altra cosa, per exemple”, ens diu.
Perdre la vergonya. No cregueu que animar-se a muntar una empresa pròpia és res fàcil. En realitat es necessiten ganes i confiança en un mateix. “Jo vaig començar treballant de cambrera, fent còctels i mira que jo sempre he estat molt introvertida... ¡però això em va servir per perdre la vergonya!”. I així, d'una cosa a l'altra, de moltes felicitacions i de molts “què bé se't dóna això” es va animar amb el blog.
Crear un blog. Les coses clares i la xocolata espessa. Obrir un blog no té complicació: hi ha mil portals a la xarxa amb plantilles gratuïtes. Però obrir un blog bonic amb encert estètic i tan atractiu com el d'Alba (mireu si no el tortell gegant envoltat de noies que et dóna la benvinguda) té el seu QUÈ. Un gran què. “La formació que et dóna la facultat en aquest àmbit és molt mínima, jo tenia una mica de nocions en programació, però molt molt bàsiques”. Una mica de HTML, una mica de codi CSS, però res més, així que li ha tocat anar aprenent a base de molta desesperació i molts tutorials (sí, amics, Youtube... aquesta gran Universitat). Ara bé: una vegada tens el blog ja creat, la tortura se simplifica: “Només s'ha d'actualitzar i punt”.
Actualitzar i punt. Bé, això d'actualitzar i punt és relatiu. No és capaç, ni tan sols de quantificar en hores la quantitat de temps que inverteix en el blog, en cada post, en cada línia, en cada foto. Es queda una estona pensant i es posa a riure. “Moltíssimes, de veritat moltíssimes”. Ella intenta que cada foto compleixi amb certs requisits de qualitat, de textura, que no desentoni amb l'anterior. I això, òbviament, és feina. Molta. “M'agrada que el text encaixi amb les imatges i a més a mi sempre m'ha donat més respecte llançar-me a escriure, així que els textos me'ls reviso moltíssim abans de publicar-los. Potser hi ha un dia que estic més inspirada i ho faig molt ràpid. I molts altres que no hi ha manera”.
¿Malbadas és un negoci? Aha. Pregunta del milió. “Estic en això”, ens ho explica entre rialles. Perquè tothom sap que guanyar diners d'un blog és una cosa molt complicada (¿No?, ¿no?, ¿no?). En qualsevol cas, a ella li va relativament bé. “Diguem que sóc 'freelance': visc una mica al dia, hi ha mesos en què puc tenir més encàrrecs o més projectes i altres en què no tinc res, per això miro d'estalviar quan puc... i quan no tinc feina intento escapar-me i viatjo”.
Un lloc per a l'esperança: internet. Alba ho reconeix clarament i dolorosament: “molts dels meus amics que van acabar disseny gràfic no tenen feina”. Fins aquí bé. Bé, malament. Però atenció i somrigueu. “La possibilitat de trobar clients per internet existeix”. Ho confirma en rotund. Potser no és el moment de les empreses, però sí dels autònoms. “Al marge de Malbadas, també sóc 'freelance' com a dissenyadora gràfica i estic contenta, faig el que m'agrada i tinc una llibertat que per a mi és un luxe. Puc treballar des de Lleida, casa meva, i quan no tinc cap projecte men'n vaig a algun altre país de visita”. Ja avança que li està donant voltes al cap amb un altre projecte, una nova idea que li està rondant. És clar que amb Malbadas no es farà rica, “però així em dono a conèixer entre potencials clients”. Anoteu concepte, senyors: autolançadores. Ser llançadores de nosaltres mateixos.
Consell '(sobre)saliente': “No s'ha de tenir por, ja que realment el que els altres puguin pensar de tu no importa. Tu estàs aquí obrint una pàgina com altres mil que hi ha a internet. A partir d'aquí, tota la resta depèn d'un mateix”.
Post publicat al blog Jóvenes (sobre)salientes
