L'oblit del risc

Alarma social, 440 persones desallotjades a Viella, carreteres inundades, perill de desbordament del Garona... Un fet excepcional, segons els nostres responsables polítics. ¿Deu ser culpa del canvi climàtic? Al cafè del poble ho tenen clar: «És que els rius estan bruts, s'han de netejar». L'aigua no era notícia des de l'any 2008 -des de la sequera- i, com passa sempre, ara ens en anem a l'altre extrem, a l'aigua com a perill.

El que està passant al Pirineu no és gens excepcional. Ha passat altres vegades, encara que és un fet poc probable. La diferència entre aquest succés de crescuda dels rius i els anteriors és que la nostra percepció del risc es va diluir durant els anys en què el riu no creixia tant. Amb la pressió urbanística ens vam oblidar que el riu Nere, que passa pel centre de Viella, podia arribar a ser un gran riu i el vam ficar en-

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

tre dues parets que es van posar al més a prop del llit que es va poder. Quan escric aquest text, el riu Garona està a 20 centímetres de desbordar-se perquè li hem posat parets per protegir construccions que estan en zones inundables (de període de retorn de més de 150 anys, però inundables). Les carreteres estan tallades perquè els que les van construir van forçar el recorregut del riu i no van tenir en compte que les crescudes, a més a més d'aigua, porten fang i troncs, de manera que ­alguns ponts potser no tenen la llum necessària perquè hi passi tot. Ara mateix estic veient un pont en què l'aigua està a punt de desbordar-se. ¿Culpa dels arbres que porta el riu? No, culpa d'un pont mal dissenyat, potser construït ràpidament i forçant la màquina perquè el funcionari de torn donés el permís. Ja se sap que el problema és sempre d'alguna Administració, i en èpoques de vaques grasses tothom tenia pressa per construir i ningú pensava en el risc de la inundació.

La nostra cultura del risc és oblidadissa: quan no plou no pensem en les inundacions. L'any passat es va recordar el 50è aniversari de les famoses inundacions del Vallès, que van causar moltes morts. La culpa, en aquell cas, no va ser del riu ni de la seva falta de neteja, sinó dels que van permetre que la gent es fiqués dins del riu. Ara passa exactament el mateix: ¿qui autoritza que els càmpings, les vivendes, les depuradores, els polígons industrials o els pavellons d'esports se situïn en zones inundables? Doncs tots nosaltres, que canviem la nostra percepció del risc en funció de les nostres prioritats. El riu, la conservació dels seus marges i les seves riberes no han estat mai una prioritat per a aquesta societat. Només recordem el risc quan està a punt d'ofegar-nos.