Privacions, privatitzacions
Privatitzacions NO! Encara que ho demani l'FMI. O per això. Com era d'esperar, dins del paquet de mesures per a Grècia hi ha un capítol de privatitzacions. ¿És que els polítics no llegeixen Història?
Ha sortit a la llum, amb el tancament de la cadena pública de Ràdio Televisió, que Gazprom (empresa russa) va fer un pas enrere en la compra de DEPA (empresa de gas), cosa que significa que ja no ingressen a les arques de l'estat Grec 900.000 euros. Ups!
Raül Blanco deia la setmana passada que falta visió empresarial quan empreses familiars venen els seus negocis a grans que els fan encara més grans. En l'arena política, també passa el mateix. Falta visió quan els estats (polítics) venen les seves empreses o l'explotació dels seus recursos estratègics.
El que s'ha de fer és rendibilitzar, professionalitzar. ¿Per què una empresa podria aconseguir coses que una altra no pot aconseguir? En un canvi de gestió, només es canvia la gent que fa les coses, i llavors es fan coses diferents. No hi ha màgia. És gent que fa coses.
¿És perquè en la gestió privada es pot recórrer a estratègies i instruments de què no disposen les públiques? A la inversa també passa. Si aquest és el problema, ¿per què no resoldre'l en lloc de vendre?
Ah! Que és perquè el lloc de treball és per a tota vida. El canviem, però no el venem. ¡I menys els recursos! ¿Què és una empresa si no persones que fan coses amb els recursos de què poden disposar? Si traiem de l'àmbit públic la gestió de recursos estratègics com el gas, ¿en què estem pensant? Ah! Que això és Espanya i Repsol volia YPF. Això va passar gràcies a qui ara té una sentència de set anys de presó (1).
Privatitzar avui és privar demà. No surt a compte. Cal pensar en termes de país. I això és política, política econòmica, però política.
¿Per què, doncs, es recorre tant a les privatitzacions? Perquè:
1. Millorar requereix treball, esforç (euros) i dedicació (euros). Potser amb una candidatura no n'hi ha prou.
2. El que ve després dirà que tot s'ha fet malament i començarà de nou per omplir-se de glòria i aspirar a la reelecció.
3. És menys costós (recursos, esforç i dedicació).
I perquè, i aquest l'afegeixo per l'experiència de privatitzacions a l'Argentina, a alguns el compte bancari els creix molt, però molt, és MOLT.
Ara ho veig clar. El president Mujica quan deia “ser sobri” deia literalment que els polítics deixessin de beure. (2)
(1) Error històric, dit així, no sé si es refereix a la sentència o al fet que hagi estat president.
Notícies relacionades(2) Collita pròpia.
