¿Tenim futur si les empreses no inverteixen en R+D?
Aquesta és una pregunta que m'obsessiona. Ara mateix els nostres investigadors (els que encara no han emigrat, vull dir) surten al carrer i protesten per les retallades en R+D. A tots ens resulta obvi que tenen raó, que s'ha d'invertir en R+D per tenir un futur com a país, i per tant s'han de comprar menys tancs, o salvar menys bancs, o fins i tot gastar menys en ajuda a la cooperació, abans que deixar d'invertir en R+D. Evident.
¿O no?
És a dir, ¿quins investigadors surten al carrer a protestar? Els pagats amb diners públics: Universitats, CSIC i altres. ¿Això vol dir que no hi ha investigadors pagats per les empreses, i que treballin a les empreses? ¿O és que aquests estan bé, i no surten a protestar? I posats a preguntar ¿quina proporció de la R+D es realitza en el domini públic, i quina proporció en el privat?
M'ho pregunto perquè em vaig entretenir a llegir-me alguns estudis sobre l'evolució de la política de R+D a Corea del Sud i a la Unió Europea (sí, alguns realment no sabem com divertir-nos). Entre altres dades que criden molt l'atenció, m'agradaria destacar aquesta: començant els anys de la postguerra, Corea va passar en 30 anys de sufragar el 97% de l'esforç investigador amb fons públics, a fer-ho en un 70% directament des de les empreses, mentre multiplicaven la inversió en R+D per 1.000 (no, no m'he equivocat: multiplicat per MIL). En aquests moments, la cosa està en un 25% públic i un 75% privat, més o menys. I això després de la crisi. Ah! I són el quart país en inversió en R+D a escala mundial.
Sembla que alguns dels nostres veïns de l'Europa de l'Est (i alguns de la de l'Oest) han entès la primera meitat del model, i partint de l'augment d'ingressos que els dóna ser els més barats d'Europa, s'han posat les piles per invertir en R+D més que nosaltres (per exemple Eslovènia, Irlanda, Portugal, República Txeca...) Però ¿i la segona? ¿Això de la inversió privada? ¿Ho ha entès algú? Ho dic perquè considerant la tradició comunista i feixista de “l'Estat proveirà”, que compartim els espanyolets postfranquistes amb els nostres col·legues de l'altre costat del Teló d'Acer, potser se'ns està passant aquest punt. A nosaltres i als nostres empresaris. Si pensessin en R+D, és clar. Els ho haurem de preguntar.
