Lagarde és una 'lagarta'
Investigada 8 Christine Lagarde, a París, el 14 de juny del 2011. /
Segons la RAE, 'lagarta' és:
'1. f. Hembra del lagarto.
2. f. Mariposa cuya oruga causa grandes daños a diversos árboles, principalmente a la encina. El macho es bastante más pequeño que la hembra, de coloración más oscura, y tiene antenas plumosas, que en la hembra son sencillas.
3. f. coloq. Mujer taimada. U. t. c. adj.
4. f. despect. coloq. prostituta. U. t. c. adj.'
Bé, sabem que jo no sóc d'insultar perquè principalment em fa quedar malament a mi i us allunya a vosaltres. Sempre hi ha formes millors de dir les coses, així que res més lluny de la meva intenció. Em refereixo a les accepcions primera i segona. Sobre la quarta diré que són un col·lectiu que em mereixen el màxim respecte i, tot sigui dit, practiquen la professió més antiga del món però a la vegada la més honesta: això és el que hi ha, ho agafes o ho deixes i costa tant. Jo trobo molt a faltar transaccionar amb el meu món d'una forma tan clara. I digna sí, que a mi m'ho sembla, molt més que altres oficis que tots coneixem.
Em quedo, doncs, amb la tercera. Tornem a Google per entendre bé l'adjectiu. 'Taimada': astuta, 'ladina' i enganyadora.
Ah, doncs em jo baixo aquí, senyor conductor. Vegem:
Astuta: Christine, ho una bon tros, però un bon tros. Avui ens parles des de l'FMI del que encara no funciona a Espanya: contracció de l'economia diversos trimestres seguits (déu meu, set, ¿com ha pogut passar això?), alt índex d'atur, pimes sense crèdit... “¡S'ha de fer alguna cosa, ràpid!”. La teva recepta: rebaixar acomiadaments, revisar la negociació col·lectiva, punxar una miqueta als bancs (no gaire), acabar amb el deute de les institucions públiques... Escolta, Christine, t'has marcat una 'wish list' que no la trobes ni a Amazon. I a més ens ho expliques com si nosaltres estiguéssim aquí ballant un fandango i sense pensar en el que s'hauria de solucionar. Et dic astuta perquè podies haver-nos mapat d'una altra manera, també. No ho sé, potser parlant dels gairebé dos milions de famílies amb tots els seus membres a l'atur, de la urgència que ens està explotant a la cara aquestes setmanes amb els alts índexs de malnutrició infantil... I, és clar, a diferents mals, diferents solucions. És qüestió d'anomenar-ne uns i amagar sota l'alfombra els altres.
'Ladina': A més de sinònim de l'adjectiu anterior i no vull repetir-me, que siguis múrria significa que ets capaç de “parlar amb facilitat alguna o algunes llengües a més de la pròpia”. El teu idioma és el dels diners, ho sabem. Amb l'arrogància de saber que en tens dónes ordres (consells si tinguéssim una mica de sobirania encara) a tort i a dret. A més, t'oferies fa uns anys a Sarkozy en una carta bastant més indigna que la de les meretrius de què parlàvem. La llegeixo i em sembla estar assistint a l'escena en què José Luis López Vázquez es doblegava l'espinada. Et va faltar firmar-la amb un “Christine Lagarde, una admiradora, una amiga, una esclava, una serva”. Doncs bé, a més d'aquest llenguatge d'escurabutxaques saps fer mirada de pena i parlar-nos de la fam del tercer món, que això sí que és passar-ho malament i no els aprofitats grecs, home per déu. Aquesta ets tu. Et diria descarada però no, perquè el llenguatge juga aquí en contra meva: de cara en tens, i molta. I de cara ho ets, massa.
Enganyadora: i abusadora com el reggaeton aquell també. Ens dius avui que per animar a la contractació abaixem les cotitzacions socials dels empleats de baixa qualificació i joves. Fantàstic, això és just el que necessitàvem, ara que sabem que haurem d'envellir com els de 'Cocoon' per sobreviure, sent “avis amb energies juvenils” i compartint pis, menjant macarrons amb verat i dutxant-nos una vegada a la setmana per no gastar l'aigua i el gas que no podrem pagar. Jo sóc del 'babyboom' dels 70, he cotitzat més de 15 anys ja i malgrat això sé perfectament que la meva pensió ara mateix és una entelèquia que difícilment veuré fer-se realitat. Així que el que em va més bé és saber que la meva filla i la seva generació cotitzaran una merda per a la seva pròpia seguretat social, el seu futur i egoistament el meu. Com jo vaig pagant als nostres vellets ara, que és el que és just. Demanes que equiparem els costos d'acomiadament a la mitjana europea, sense esmentar que som el vuitè país al rànquing de salari mínim interprofessional: Irlanda --que també déu n'hi do el que va passar-- està en 1.472 euros, França, 1.430 euros, o Anglaterra 1.244 euros... per exemple. Eh, aquí anem per 743 euros i tu ho vols revisar. ¿I si igualem per aquí, Christine? Llavors t'accepto que costi poc acomiadar-me. Si el meu mínim és de 1.800 euros com a Luxemburg (país amb un 5% d'atur), no hi haurà problema que la meva feina sigui eventual i amb un índex d'eventualitat gran. Que t'ho dic jo. ¿Hi ha tracte, o aquestes dades no t'agraden?
Estàs llançant els mateixos discursos que feies sobre Grècia fa un any i mig i allà, com que ja no et queda més remei havent minimitzat l'Estat i les proteccions socials fins a deixar-los esquelètics, només et queda demanar que es lluiti més contra el frau fiscal. Ara ho prioritzes, Christine, abans ho deies amb la boca petita. ¿I què et sembla si ho demanes/aconselles/ordenes aquí? Ho dic per estalviar temps perquè el vostre atol de Mururoa que és Grècia ja no dóna més de si, i comencem a assemblar-nos massa.
Algú us ha de dir a tu i als altres dos que conformeu el trio 'Troiko-Calavera' que ja està bé. I com m'agradaria que fos aquí. D'aquesta manera les #MarcaEspaña o #MarcaCatalunya (que podria reivindicar la seva sobirania també així, però ai, no ho fa) em farien sentir-me més digna. Però de moment, les prostitutes i la seva honestedat a temps real i sense verborrea són més creïbles que el meu govern i que la teva pell sibil·lina, rugosa i de sang freda. Freda com el gel i el color dels teus cabells, senyora Lagarta, senyora Christine.
I et dic senyora t'ho mereixis o no, perquè jo no insulto. Tu a mi sí, amb el que dius i fas. Pensa-ho una mica allà des d'on ens parlis.
Notícies relacionadesPost publicat al blog Pintiparada
