L'exigència interessada
Estudiants fent la prova de selectivitat el 12 de juny de l’any passat a Bellaterra. /
Durant el cap de setmana passat els alumnes que finalitzen el batxillerat celebraven el final d'unes polèmiques Proves d'Accés a la Universitat, una polèmica selectivitat.
Celebraven el final d'uns exàmens angoixants, el final de tantes setmanes d'estudi tancats a casa o a la biblioteca clavant els colzes perquè aquests exàmens surtin bé, aquest és l'objectiu.
Quan s'ésdavant un examen la pressió és molt alta, l'índex de nota pot fer variar moltes coses, en el cas de l'ESO pot fer variar els següents trimestres o potser els pròxims cursos, però quan es tracta de la selectivitat pot variar el futur.
És per això que tots els alumnes sabem que ha de sortir bé, per això durant les últimes setmanes prèvies a les proves, només surt estudiar, res més que això.
El problema està quan la nota dels exàmens no depèn de tu, o quan els errors en l'examen no els comets tu, sinó altres, i al preparar-lo.
Les PAU d'aquest curs han estat polèmiques per diferents errors tipogràfics i alguns no tant de tipografia sinó de desinterès per part dels responsables a l'hora de preparar els exàmens.
En total, segons versions oficials, s'han comptabilitzat tres grans errors en aquests exàmens. Un, en matemàtiques, un altre en ciències del món contemporani, i un altre en l'examen de química. I el més indignant, és que molts d'ells van ser ortogràfics.
Naturalment, aquests errors serien inadmissibles en depèn quin temps de la història, i no es poden considerar un mal menor errors així, no es pot tolerar tant.
Fa molt, quan les coses no estaven tan avançades però les persones sí, fallar en la llengua, era fallar en tot. Ja no feia falta esforçar-se per aconseguir que et sortissin ben altres coses, la llengua ho era tot. ¿Què ens està passant? ¿Per què s'està maltractant ara la llengua i l'ús de la paraula?
La meva sorpresa no va quedar aquí, no va ser simplement no entendre aquest maltractament a la llengua, sinó que em vaig sobresaltar a l'escoltar el secretari del Consell Interuniversitari de Catalunya, Claudi Alsina, dir “són errors que passen cada any”. ¿Perdó? ¿Que els joves ens matem hores i hores a estudiar per la pressió a què som sotmesos perquè després l'Administració cometi faltes d'ortografia, típiques d'un alumne de segon de primària?
No és just, no és just el desinterès que les institucions estan mostrant per l'educació. No s'adonen que som els que ara ens estem formant, els que més tard estarem vent en popa en ple món laboral, i que els que ara veuen com a alumnes, el dia de demà seran persones formades al màxim per començar projectes en el país per portar-lo a l'èxit.
No és just un desinterès tan gran, i menys just és que el senyor Alsina es permeti dir que són errors “normals”. Senyor Alsina, ¿com s'atreveix a qualificar de normals errors en proves per qualificar els coneixements dels futurs cervells del país? Dels que demanen tant i donen tan poc.
¿No li sembla suficient càstig el futur que ens espera? No pot permetre's aquesta llicència, i menys ens poden exigir l'èxit i la perfecció als joves d'ara, quan els ara formats, continuen buscant l'èxit entre tants errors.
Notícies relacionadesAh, i per cert, a aquells que la setmana passada estàveu entre llibres i fent exàmens per determinar el vostre futur, i que ara us sentiu menyspreats i enganyats, ¡disfruteu de la festa, que us la mereixeu! ¡Campions!
