5 titulars del baròmetre del CEO que només llegiràs a EL PERIÓDICO
1. El suport a la independència (no) puja
Cada cop que hi ha una variació de zero-coma-poc en una de les preguntes del CEO, hi ha la temptació d'aprofitar-ho per tirar aigua al propi molí. El percentatge de partidaris de la independència, per exemple, puja, és cert, un 0,9 respecte a l'últim CEO; el problema és que una variació de 0,9 està àmpliament dins el marge d'error estadístic. Si tornem una mica enrere en la sèrie històrica podem observar, en canvi, que el suport a la independència havia baixat a l'últim CEO 1,4 punts des d'octubre del 2012 --també dins el marge d'error, per altra banda--. Són per tant variacions poc significatives, que semblen apuntar més aviat a una estabilització del suport a la independència, després del període de fort creixement de l'any 2012.
El que sí que puja, en canvi, és el nombre de contraris a la independència, que passa del 20,7% al 23,4% (+2,7). És la primera pujada en 3 anys.
2. L'interès per la política és cosa d'homes
L'interès per la política en l'últim any ha augmentat considerablement i passa d'un 51% d'enquestats que el febrer de 2012 manifestaven que els interessava molt o bastant a un 58,9% avui. Ens hem de congratular d'aquesta pujada, ja que uns ciutadans més interessats, que discuteixen més sobre política o que s'informen més, rendeixen millor els comptes amb els governants i això porta a una millor democràcia.
Però aquesta alegria s'esvaeix una mica quan comprovem que les diferències d'interès per la política entre homes i dones encara són molt grans. Mentre que els homes que estan molt o bastant interessats per la política representen un 63,5% del total, les dones són només un 54,7%. Algunes possibles explicacions d'aquesta diferència són la menor socialització política de les dones i el menor temps disponible que tenen a causa de la persistent desigualtat en la divisió de tasques de cura i de la llar.
3. Bipolars al Partit Popular, depressius a Iniciativa
Els votants dels PP són els més optimistes respecte les perspectives econòmiques de Catalunya; fins a un 41,8%, a més de 10 punts dels següents, creu que la situació millorarà l'any que ve --en contrast amb el 8,4% dels votants d'Iniciativa o el 3,8% de les CUP que ho creuen--. L'escenari canvia radicalment pel que fa a les perspectives polítiques del país. En aquest cas, els votants del PP se situen entre els més pessimistes de tots els electorats i fins a un 51,2% dels que el van votar creuen que la situació empitjorarà --els votants d'Iniciativa segueixen sent, malgrat les perspectives del seu partit, dels més pessimistes--. De fet, només els votants de Convergència i Unió i Esquerra Republicana --37 i 39%, respectivament-- es mostren relativament optimistes respecte del futur polític del país.
4. El futur, per fi, ja és aquí: internet com a font d'informació política
Després de més d'una dècada havent d'escoltar els gurús anunciant-ne l'adveniment, internet (39,5%) pràcticament ja ha igualat a la ràdio (40,3%) com a font d'informació política. El canvi en poc temps ha estat brutal: el 2006 hi havia 30 punts de distància amb la ràdio, i fa tot just un any n'eren 10. A més, entre els més joves (18-34) la ràdio (27,2%) ja queda molt lluny d'una xarxa (57,1%) que fins i tot supera a la premsa escrita (53,4%). Cal veure, però, si això realment suposa un canvi en el paper dels mitjans tradicionals o és només un canvi en la porta d'accés dels seus continguts.
5. Les CUP i la llei dels petits números
Si fa uns dies el Baròmetre de El Periódico preveia que les CUP mantindrien els seus tres escons al Parlament, avui el CEO n'hi atorga el doble, sis. Ha passat alguna cosa entre una enquesta i altra que justifiqui aquesta variació del 100%? Doncs no. El que passa és que per treballar amb números tan petits cal una precisió quirúrgica que aquest tipus d'eines demoscòpiques no estan en disposició d'oferir, sobretot amb números no gaire elevats d'entrevistes --800 en un cas, 2000 en l'altre--. La intenció directa de les CUP a l'enquesta de GESOP era un d'un 2,3% amb un marge d'error de l'enquesta de 3,5 punts, és a dir, una forquilla que anava del 0 fins al 6% amb una probabilitat del 95% --per al CEO, un +/-2,69 de marge d'error i un 4,8% d'intenció directa--. En aquestes condicions, fer projeccions d'escons --que implica anticipar quins efectes tindria sobre aquest vot hipotètic l'aplicació d'un sistema electoral complex--, suposa un doble salt mortal que cal agafar, sobretot quan fa referència als partits més petits, amb totes les precaucions possibles.
Notícies relacionadesAh, i parlant de les CUP: no només hi ha un grup de persones que preveuen votar-la a les properes eleccions espanyoles, fins i tot abans que la pròpia organització hagi decidit si hi concorrerà o no, sinó que hi ha un petit grup de persones que confessen haver-les votat a les anteriors eleccions al Congrés dels Diputats! És un número molt petit i gens significatiu, però posa de manifest les dificultats que tenim --tothom, no només els votants de les CUP-- a l'hora degestionar correctament els nostres propis records.
Article dels editors del Cercle Gerrymandering
