5 titulars més de l'enquesta del CEO que llegiràs a EL PERIÓDICO
1. La insatisfacció és transversal
El descontentament i la falta de satisfacció amb el nostre sistema polític ha deixat de ser un tema focalitzat en grups concrets i passa a ser un problema generalitzat. Cap dels electorats dels partits es mostra majoritàriament content ni satisfet amb el funcionament de la nostra democràcia. Tampoc s'observen grans diferències per grups d'edats, amb la petita excepció d'aquells més grans de 64 anys. També, la satisfacció amb els partits és força baixa en tots els electorats. Només els antics votants d'ERC i les CUP creuen que la gent del carrer pot influir en el que fan els polítics en proporcions més elevades dels que no ho creuen (57% i 60%, respectivament). Però, una vegada més, fins i tot aquests sectors creuen majoritàriament que els partits no escolten el que vol la gent, sinó que busquen, el benefici propi. El descontentament, sembla ser, doncs, transversal en tots els partits polítics del parlament.
2. Però els electors espanyolistes desconfien de l'«oasi català»
Els electors dels diferents partits sí que es diferencien en el grau de confiança que tenen en la classe política catalana. Els més desconfiats són, com era previsible, els electors de les formacions espanyolistes. En una escala del 0 (gens de confiança) a 10 (molta confiança) en la confiança que els mereixen els polítics, el 61,6% dels votants del PP i el 60% dels votants de Ciutadans se situen entre el 0 i el 2. En el mateix tram els altres partits hi tenen percentatges bastant més baixos: CiU un 10,8%, ERC un 9,1%, el PSC un 26,8%, ICV un 27,1% i les CUP un 31,7%.
3. L¿optimisme de l'horitzó independentista
Tot i que el debat sobre els pros i contres de declarar la independència de Catalunya encara no ha començat oficialment, sembla que, en general, els catalans ja tenen una opinió més o menys formada del que passaria en cas que Catalunya fos independent. Els que creuen que el nivell de vida milloraria són majoria (51,2%), tot i que un 21,9% dels enquestats creuen que el nivell de vida empitjoraria. Pel que fa a la composició de les diferents opcions hi ha poques sorpreses: els joves són força més optimistes que els grans i els de Girona i Lleida més que els de Barcelona. En referència als partits polítics, els d'ERC són els més optimistes (84,3% pensa que millorarà la situació), seguits a força distància pels votants de les CUP i CiU (62,7% i 68%, respectivament). Destaca, una vegada més, la divisió dels votants del PSC i d¿ICV respecte d'aquest punt. Menys d'un 10% dels enquestats diuen no saber què passaria, i un miserable 0,7% creu que dependria de la situació. Caldrà veure com de resistents són aquestes opinions en cas d'una campanya més directa.
4. L¿agenda social, per davant de l'agenda nacional
Sense cap mena de dubte, la principal preocupació de la ciutadania continua sent l'atur i la precarietat laboral: un 66,3% dels enquestats ho destaquen com un dels principals problemes de Catalunya (en una pregunta multiresposta), i un gens menyspreable 44,9% el considera el problema número 1 del moment. Malgrat que les relacions Catalunya-Espanya estan a l¿ordre del dia de l¿agenda política i mediàtica catalana, només un 23,5% dels enquestats ho considera un dels principals problemes, i només un 10,9% afirma que aquest és el problema més important de Catalunya. La supremacia de la importància de l'atur per sobre de la “qüestió nacional” es confirma també quan es divideixen els electors segons el partit votat en les darreres eleccions. Els que consideren l'atur com el problema més important són els votants de PSC (61,5%), mentre que els que menys els de la CUP (27,1%). De manera gens sorprenent, els més preocupats per la "qüestió nacional" són CiU, ERC, les CUP i el PP, tot i que a molts punts de distància de l'atur.
5. El declivi del federalisme
El federalisme, que fins l'any 2011 havia estat el model preferit d'Estat dels catalans, continua caient en les seves preferències . Per primera vegada cau fins a la tercera posició com a preferència del model d'estat entre el conjunt d¿enquestats, que prefereixen avançar cap a un estat independent (el 47%) o el manteniment de l''statu quo' com a comunitat autònoma d'Espanya (22,8%) abans que esdevenir un estat dins d'una Espanya federal (21,2%). El federalisme només supera l'opció de ser una regió d'Espanya (amb un suport de només el 4,6%). Si fem un cop d'ull entre els electors de cada partit, veiem que el federalisme és opció majoritària al PSC (41,8%) i a ICV (42,8%). Les diferències, però, les trobem en la segona opció més escollida: entre electors socialistes el 36,7% pensa que Catalunya hauria de ser una comunitat autònoma d'Espanya, mentre que entre els electors d'ICV el segon grup més nombrós considera que Catalunya hauria de ser un estat independent (30,4%).
