Anàlisi
No és una reforma, és una simple poda
A l final el Govern d'Espanya ha anunciat amb gran fanfàrria la seva reforma de l'Administració, resultat del treball de la Comissió de Reforma de les Administracions Públiques (Cora). Són dos els eixos més destacables: per una part, la reforma de la mateixa Administració de l'Estat, i per una altra, la reforma a la qual esconvidales comunitats autònomes.
Sobre la reforma de l'Administració General de l'Estat es fan múltiples propostes (57 organismes que se suprimeixen o fusionen, simplificació administrativa, centralització de la gestió interna, etcètera). El que crida més l'atenció és que el que es planteja no és una reforma en el sentit de dissenyar un nou i modern model d'Administració de l'Estat de futur, més d'acord amb les seves competències i amb una orientació més internacional, imprescindible davant el protagonisme de la Unió Europea i el fenomen de la globalització. La reforma s'ha quedat en una simple poda d'organismes i tràmits, que és sempre necessària i positiva, però insuficient davant els reptes als quals ens enfrontem. Les administracions són com plantes tropicals que tenen la tendència a créixer de manera desmesurada i assilvestrada. Per això fa falta un constant exercici de jardineria i de pacient poda. I el que es planteja és simplement una poda, però no es replanteja, en canvi, l'obsolet format del jardí administratiu.
Notícies relacionadesSobre lainvitacióque les comunitats autònomes prescindeixin de part del seu aparell institucional bàsic (defensors del poble, tribunals de comptes, instituts d'opinió, agències d'avaluació universitària, etcètera), el tema té més suc polític. L'Administració de l'Estat no és competent, però sí que té, en canvi, capacitat de pressió davant unes autonomies a les quals ha rescatat i que estan subjectes al pla d'estabilitat pressupostària. És més una amenaça que una invitació, ja que s'apel·la a la idea que qui paga, mana.Òbviament, la lectura més important és l'aposta per una recentralització de l'Estat. Una altra lectura és que s'incideix a prescindir d'aquelles institucions que tenen com a objectiu més transparència, rendició de comptes i avaluació de polítiques. Una dinàmica que és precisament la contrària de la que exigeixen els ciutadans.
El Govern d'Espanya s'ha demorat un any i mig a proposar una petita reducció d'organismes (57 per a l'Estat sembla una poda molt mesquina). Però més val això que res, ja que, per exemple, el Govern de la Generalitat no ha fet ni tan sols aquest pas en dos anys i mig. Després, com sempre, domina la tendència a veure la palla en els ulls dels altres -siguin les autonomies o els ens locals- i incidir en una contrareforma centralista. L'actual crisi econòmica, social, política i institucional no només exigeix retallades, encara que siguin justificades, sinó que requereix fer l'esforç de dibuixar unes noves administracions públiques més refinades a nivell organitzatiu, més sòlides a nivell institucional, més impermeables a la política i molt més transparents per a la ciutadania. Tot això no es planteja, i és un error imperdonable amb la que està caient.
