Una nova societat, una 'bona societat'
"Els països que pateixen de manera més virulenta la crisi econòmica no veuen ni una comprensió ni una ajuda decisiva per part dels països que l'han capejat millor"
Un dels enfrontaments entre albanokosovars i serbis a Kosovo, el 2004. /
Tenim exemples recents de com països europeus que encara no formen part de la UE fan mans i mànigues per entrar-hi. Croàcia, que ho farà el proper mes de juliol; els països candidats com Macedònia, Islàndia, Montenegro i Sèrbia, o els que tot just han iniciat els contactes com Albània, Bòsnia i Hercegovina i Kosovo.
Tots ells són un clar exemple de l'interès que desperta la UE, fins a tal punt que en l'intent d'esdevenir-ne membres són capaços de superar les relacions més difícils i els passats d'enfrontaments més virulents, com pot ser el cas de Sèrbia i Kosovo.
Però a l'altra cara de la moneda veiem dia a dia com s'accentua l'allunyament dels ciutadans envers la UE, per la seva incapacitat de resoldre la crisi o fins i tot per veure-la, en part, responsable.
Valors desdibuixats
Els valors de la pau, la llibertat, la solidaritat, la democràcia o l'estat de dret que han sigut els pilars fonamentals de la construcció de la Unió, avui es veuen desdibuixats.
Si parlem de la pau, no es percep un perill de guerra a la UE, si més no, no com en les guerres del segle XX.
Pel que fa a la llibertat, tampoc es veu un risc de cops d'estat o de dictadures com les que hem viscut en el darrer segle.
Sobre la solidaritat, els països que pateixen de manera més virulenta la crisi econòmica --bàsicament els del Sud--, no veuen ni una comprensió ni una ajuda decisiva per part dels països del Centre o Nord d'Europa que fins a dia d'avui han capejat millor la crisi. Més aviat s'observen actituds de crítica i reprovació que no s'acaben de comprendre i en tot cas que estan lluny del que s'entén per solidaritat.
Pel que fa a la democràcia, les noves tecnologies, l'accés a la informació i a la comunicació demanen un canvi en les diferents formes d'exercir-la. La consulta als ciutadans i la seva participació en la vida política demanen fer-se de manera molt més sovintejada i directa i no només una vegada cada quatre anys quan s'han d'elegir els governs.
I finalment, quant a l'estat de dret, si bé ens hem dotat de normes i lleis que han de servir per garantir la justícia i la convivència, tenim cada dia exemples i evidències que aquestes normes no s'apliquen de forma correcta o no serveixen per garantir un just repartiment dels drets i deures. De fet, a Europa i al món en general, l'abisme entre els que més tenen i els que tenen menys es fa cada dia més gran i la justícia s'imparteix de manera esbiaixada en funció de si s'aplica als més o menys poderosos.
Sense respostes satisfactòries
Veiem, doncs, que els pilars sobre els quals s'ha construït la Unió Europea avui no donen resposta de manera satisfactòria a les necessitats i els reptes que la societat europea ha d'afrontar.
I així, aquestes mancances i la crisi persistent esdevenen un magnífic “caldo de cultiu” per nous i vells populismes que apareixen en molts dels països de la Unió.
Davant d'aquest escenari es fa indispensable imaginar una nova manera de conviure. I imaginar com ha de ser la societat que volem i trobar respostes que permetin refer un pacte social europeu que se n'ha anat en orris.
El preàmbul d'una nova barbàrie
La Unió Europea va néixer de la necessitat d'acabar amb la barbàrie que van suposar les dues grans guerres en les que homes i dones --com nosaltres-- varen ser capaços d'infligir els més grans sofriments als seus veïns i abocaren els europeus --vencedors i vençuts-- a la humiliació i a la pobresa.
Avui podríem estar en el preàmbul d'una nova barbàrie. Els populismes de signes diversos basats en la cerca d'enemics exteriors i la utilització de la por per part d'algunes forces polítiques del nostre entorn, deixen entreveure els riscos en els quals estem abocats.
I és que el discurs populista, el discurs xenòfob, no aporta solucions, sinó que només responsabilitza l'altre. I així, com més gran és el problema, més motius un creu que té per culpabilitzar l'altre, i més ampli és el suport als que instrumentalitzen la por i els prejudicis.
Un replantejament necessari
Els que no creiem ni volem populismes de cap signe, ens hem d'unir per ser molts i molt forts i sumar reflexions i propostes per tal d'aconseguir una coalició cap a una millor societat.
Els que no volem una Europa en la qual una tercera part disposi de les tres quartes parts dels recursos, naturals i econòmics, ni que ningú sigui discriminat per raons de cap mena, ni volem que les vides estiguin només dirigides a treballar i a consumir; hem de fer un 'reset' per tornar a començar.
Hem de dir-nos de nou les coses més elementals: en quina mena de país volem viure; què estem disposats a aportar al que ens és comú; quantes hores de lleure volem tenir; quins són els nostres valors bàsics a què no estem disposats a renunciar i fins on estem disposats a lluitar per aconseguir-los.
Notícies relacionadesNomés amb un clar i sincer replantejament del més bàsic podrem tornar a construir una societat basada en la confiança i en el respecte. Una 'bona societat'.
