La roda
Rectificació majúscula
Diuen que és en les situacions extremes que mostrem la nostra veritable naturalesa. No sé si l'observació serveix també per als col·lectius amb afinitat ideològica. Així ho sembla, veient com actua el PP instal·lat en l'àmplia majoria absoluta per una banda, i la múltiple i profunda crisi de l'Estat per l'altra. Aquest còctel està propiciant una onada de rectificació recentralitzadora sense precedents en 35 anys, amb un únic objectiu: «Si s'ha de salvar l'Estat, salvem el de sempre», el que la casta política, funcionarial, financera, judicial i (fins i tot) militar de matriu castellana ha dominat secularment i vol seguir domant.
La proposta de supressió d'organismes a les comunitats autònomes revela que, per a la casta, no és que l'Estat federal quedi lluny, o que l'autonomia sigui massa complexa, ¡és que ni una Administració descentralitzada els sembla adequada! Per a la casta, si els recursos són escassos, han de servir, sobretot, per a l'essència de l'Estat espanyol, que són ells. Per a tota la resta... ¡Rectificació!
El periodistaJulianafa set o vuit anys, quan les esquerres catalanes van gosar plantejar, amb el nou Estatut, una evolució de l'Estat autonòmic cap a l'Espanya plural, més madura políticament, i van fracassar, parlava d'una necessària rectificació. Ara, la casta dominant a Catalunya torna a parlar de rectificació, referint-se a la necessitat de refredar la pulsió sobiranista que va esclatar fa un any. Però a Madrid es parla de rectificació amb majúscules: davant la pressió de la troica europea, davant d'una Catalunya situada al punt de la ruptura, davant la revolta dels barons populars que la volen morta abans que asimètrica, davant d'aquesta Espanya cada dia més impossible, la casta vol imposar la rectificació majúscula i aznarista. Tornar al punt de partida: ambuna y granden'hi ha prou. Doncs això: ¡adéu-siau!
