La reforma de les pensions

El dia 7 de juny passat es va donar a conèixer l'informe elaborat per una comissió d'experts designada pel Govern espanyol a fi d'estudiar l'anomenat factor de sostenibilitat del sistema del sistema públic de pensions. Sota la falsa aparença de neutralitat de dades tècniques, i amb l'objectiu declarat en el mateix informe d'intervenir en el debat sociopolític, autoqualificada com una obligació intel·lectual d'opinió, diu que cal reformar la fórmula de càlcul de les noves pensions perquè amb l'esperança de vida i el creixement demogràfic no és possible mantenir-les en els mateixos nivells que ara, i no fer-ho l'any 2027 com estava legalment previst, sinó en aquest precís moment, ja que la crisi econòmica ha forçat un replantejament urgent de la situació.

Per formular aquest factor de sostenibilitat que dóna títol a l'informe s'utilitzen dos paràmetres: el factor d'equitat intergeneracional (FEI) i el factor de revalorització anual (FRA). Resumidament, el primer significa que depenent de l'esperança de vida en cada moment s'aplicarà un coeficient reductor, de manera que, tal com es calcula en el mateix informe, qui es jubili d'aquí 10 anys (2024) cobrarà el 6,6% menys que ara, i qui ho faci d'aquí 30 anys (2044) cobrarà el 16,5% menys que ara. És a dir, com més es viu menys es cobrarà i així es castiga qui «s'aprofita» més del sistema, però, això sí, a continuació es «convida» els futurs pensionistes a contractar un pla privat o a treballar més anys.

El segon factor (FRA) es podria pensar que fa referència a la necessitat que periòdicament s'anés augmentant la pensió, però succeirà tot al contrari, ja que està dissenyat de manera que, quan hi hagi menys ingressos en el sistema, la revalorització serà menor, i quan augmentin serà major, però si tenim en compte que les aportacions que es fan i faran en el futur van minvant perquè els sous baixen i perquè la recuperació de l'atur es planteja molt a llarg termini, és evident que en el futur no hi haurà cap tipus d'augment.

El panorama plantejat és pervers, i per això rebutjable, per diverses raons. L'informe ni tan sols fa referència al nostre model constitucional, que es basa en la suficiència de les prestacions socials, i així mateix s'oblida de l'obligació dels poders públics de mantenir pensions dignes i suficients, a pesar que hipòcritament es faci referència a l'obligació social de «donar un horitzó sostingut en el temps d'unes pensions públiques adequades». Tinguem en compte que no és el mateix la garantia de prestacions mínimes, com a línia que marca la situació de pobresa, que unes prestacions suficients, ja que aquest concepte s'ha de vincular necessàriament amb un nivell de vida digne.

Però, per altra banda, si realment es constata que els recursos no són suficients per pagar les pensions en el futur, hi ha altres solucions, com per exemple la que s'ha proposat des de diversos sectors, consistent que es cotitzi pels ingressos reals i, per tant, eliminar el límit màxim de cotització, que actualment està en 3.425,70 euros mensuals. Això equivaldria a una veritable progressivitat i proporcionalitat en l'aportació de recursos per al pagament de les pensions, perquè en aquests moments qui cobra menys d'aquesta quantitat mensual cotitza el cent per cent, i qui cobra més, com que a partir d'aquesta quantia no s'ha de cotitzar res, ho fa amb un menor percentatge respecte de les retribucions percebudes. També hi ha altres solucions, com poden ser la previsió que els complements de les pensions fins als mínims es financin a càrrec dels impostos i no des de les cotitzacions, o fins i tot que es fixi un percentatge fix en relació al PIB a càrrec dels pressupostos a fi de garantir les prestacions suficients.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

I finalment, no es té en compte que el nostre sistema públic de Seguretat Social no és estrictament contributiu, sinó que estem en un sistema de repartiment o de solidaritat, és a dir, no es cobra en funció estrictament d'allò que s'ha cotitzat, sinó que es fa sobre la base de fixar una pensió suficient, tenint en compte les cotitzacions efectuades només per calcular-la, però finançada per la resta de contribuents.

En definitiva, el Govern ha demanat aquest informe, presumptament tècnic i imparcial, seguint com sempre les instruccions de la Comissió Europea, del Banc Central Europeu o del Fons Monetari Internacional a fi d'aconseguir un equilibri pressupostari en diners i amb una veritable intenció: rebaixar les pensions i promoure la contractació d'assegurances privades a favor de les entitats privades de gestió de fons de pensions, deixant de banda les persones i les seves necessitats.